Publicitat
Publicitat

Tanzània mesura l’autonomia de Zanzíbar

Per primer cop en dues dècades, un partit opositor té possibilitats de victòria

Els tanzans estan cridats avui a les urnes. Després de 23 anys al poder des que el país es va convertir en una democràcia multipartidista, el Chama Cha Mapinduzi (CCM) -Partit de la Revolució, en suahili- s’enfronta per primera vegada a una oposició que el podria desestabilitzar. L’actual president, Jakaya Kikwete, ha exhaurit els dos mandats amb majoria i liderant un dels països més pacífics del continent. Va ser a finals del 2014 que les divisions polítiques van començar a aflorar quan la Katiba, la Constitució del 1977, es va sotmetre a revisió sense trobar punts d’acord entre el CCM i els 22 partits de l’oposició. Mesos més tard, l’actual ministre d’Obres Públiques, John Magufuli, succeiria Kikwete en la cursa electoral, amb un 62% de la intenció de vot a favor. Mentrestant, l’ex primer ministre del CCM, Edward Lowassa, cessat del càrrec per acusacions de corrupció, lideraria la Ukawa, una aliança formada a principis d’any per la unió del principal partit opositor, el Chadema, i quatre partits més, entre els quals el Front Cívic Unit (CUF).

La Ukawa, formada en rebuig a la Constitució vigent, que limita l’autonomia de Zanzíbar, és partidària de crear una estructura d’estat a tres nivells que descentralitzi el poder de Dodoma. La coalició també ha promès educació gratuïta universal, nacionalitzar totes les indústries inactives i millorar les relacions entre cristians i musulmans.

Gairebé en un acte de rebel·lió contra el govern de Kikwete, que el va excloure com a candidat, Lowassa ha motivat la migració de vots del CCM i ha sabut mobilitzar el descontentament d’universitaris, classe mitjana i joventut urbana d’un país en el qual la meitat de la població té entre 18 i 32 anys.

L’arxipèlag de Zanzíbar s’ha convertit en terreny de disputa a les eleccions d’enguany. Clau per a la indústria turística del país, que representa més del 25% del PIB, la majoria de zanzibaresos -musulmans en un 90%- se senten marginats pel govern del CCM, i denuncien tant la distribució desigual dels recursos com l’assetjament continu dels membres del CUF. Els discursos islamòfobs del CCM, que amenacen amb l’auge de l’extremisme a la regió si la Ukawa guanya les eleccions, s’han convertit en instruments polítics per controlar la posició estratègica de l’illa.

Millorar el desenvolupament

Mentre que Magufuli i Lowassa difereixen sobre l’autonomia de Zanzíbar i la reforma constitucional, tots dos coincideixen en dos punts: la lluita contra la corrupció i les millores en l’agricultura, el sector que més llocs de treball dóna al país. Sense pronunciar-se respecte a recursos com el petroli, el gas, la mineria, el turisme i la pesca, que podrien millorar l’índex de desenvolupament de Tanzània, els dos principals partits han demanat que s’exerceixi el dret a vot pacíficament.

Sota l’atenta mirada d’observadors internacionals, la por d’unes eleccions fraudulentes i la possibilitat que es repeteixin brots de violència postelectoral com en anteriors comicis, planen tant a la Tanzània continental com a la insular, on ja fa dies que s’han desplegat nombroses forces de seguretat.