Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ AL CAIRE

Tariq Ramadan: "Els crítics amb la Constitució egípcia protesten i no proposen"

Aquest professor d'estudis islàmics contemporanis i teologia a la Universitat d'Oxford explica a l'ARA que "l'exèrcit no havia tingut mai tant poder per escrit"

Tariq Ramadan parla de teologia, d'ètica, de política, d'economia i de l'islam des d'Europa. Ahir que les protestes van tornar als carrers del Caire contra la futura Constitució avalada pel govern islamista de Mohammed Mursi, Ramadan -nét d'un dels fundadors dels Germans Musulmans- és molt crític amb la transició egípcia.

Quin rol juga l'islam en la transformació del món àrab?

La pregunta és quin islam ha de ser referent a la regió. Fa 15 o 20 anys el salafisme no feia política. Ara l'estratègia ha canviat i en només vuit mesos van aconseguir el 24% dels vots a Egipte. Fa uns mesos es va publicar que organitzacions de Qatar i l'Aràbia Saudita van donar 18 milions de dòlars als salafistes d'Egipte.

Però no és només el salafisme, al Caire aquests dies hi ha manifestants que es declaren bons creients i que han votat no a la Constitució del nou govern islamista.

Mursi sempre ha dit que no vol una teocràcia, que es compromet a promoure un estat civil.

I el text garanteix un estat civil?

La redacció és tan oberta que les interpretacions poden complaure tant salafistes com secularistes. Els Germans Musulmans han estat molt pragmàtics els últims dos anys, però no estan sols en el paisatge polític. Els salafistes pressionen molt, però això no és el més important.

No?

El que tindrà impacte no és la natura de l'estat sinó el seu grau d'autonomia política i econòmica. El meu problema amb la Constitució són tres punts: el primer és la separació de poders i quin pes tindrà el primer ministre; el segon és l'exèrcit, que mai no havia tingut per escrit un poder tan gran, ni amb Mubàrak, i, per acabar, l'economia, per la relació entre el sector públic i el privat.

¿I els egipcis es fan les preguntes correctes?

Són els que alimenten la polarització entre els islamistes i els secularistes, i obliden el que és més important per al seu futur. Com es lluitarà contra la corrupció? Quin tipus d'educació volem? I de justícia social i d'igualtat de gènere? Quines dinàmiques transnacionals volem per a la regió? No hi haurà estabilitat sinó hi ha relacions sud-sud.

El carrer també qüestiona la Constitució.

El problema és que els crítics són molt bons protestant, però no proposant. No hi ha unitat. Crec que el text s'acabarà aprovant. El govern sap que potser perd al Caire però que guanyarà a la resta del país.

El canvi en la política exterior que ven el nou govern egipci no cuidarà les relacions sud-sud?

No hi veig cap canvi. El govern egipci continua obsessionat amb els EUA i Europa. Pensàvem que canviarien els antics equilibris de poder, i no ha estat així. Els Germans Musulmans estan obsessionats amb el reconeixement de Washington.

I la treva amb Israel que el govern egipci va negociar per a Gaza?

Em va sorprendre que Netanyahu acceptés enviar un emissari al Caire. Crec que Israel i els EUA van orquestrar la representació per donar legitimitat internacional al govern egipci a canvi que accepti seguir controlat pels EUA i garanteixi un paper fort per als militars. Els que pensen que Mursi menysté l'exèrcit s'equivoquen. Hi ha un acord secret entre ells, per això la Constitució els dóna tant poder.

Està decebut amb el govern dels Germans Musulmans?

Estic preocupat. Al principi em criticaven quan em mostrava pessimista sobre el procés i la meva anàlisi no anava tan desencaminada. Moltes coses no han anat com hauríem volgut. Mirem la foto completa: Líbia, inestable; al Marroc la gent se sent impotent per no poder canviar les coses ni en l'àmbit polític ni en l'econòmic; el govern tunisià està molt dèbil, i el Líban, desestabilitzat.

Com es frena la guerra civil a Síria?

Crec que hi ha un pacte entre els EUA, Rússia i la Xina per no actuar. Qatar proveeix als rebels i Rússia arma el règim. És molt cínic, però així es fragilitza tot el Pròxim Orient. Qui hi guanya? Israel. Per això s'alimenta aquesta fractura entre xiïtes i sunnites. L'únic que hi ha són símbols. La visita de l'emir de Qatar a Gaza per donar diners només és un gest simbòlic per guanyar legitimitat. El principal problema dels palestins avui és que els àrabs només els donen símbols, no respostes.