Publicitat
Publicitat

“Tenia problemes psicològics diagnosticats”

El cunyat de l’atacant explica que Lahouaiej fumava, bevia i es portava malament amb la família

Poc més d’una hora després que l’Estat Islàmic (EI) reivindiqués l’atemptat de dijous a Niça, que va provocar més de 80 morts, els familiars i amics de l’assassí, Mohamed Lahouaiej Bouhlel, negaven que hagués advocat mai pel jihadisme. “De l’EI? Però si ni resava ni dejunava per Ramadà!”, etziba el seu germà petit davant la casa familiar a M’Saken, una ciutat tunisiana de 100.000 habitants a uns 150 quilòmetres al sud de la capital i a només 10 de Sussa, centre turístic del país magrebí. “Li agradava l’esport i sortir a la nit a ballar salsa”, afegeix.

A partir del testimoni de familiars, amics i veïns és probable fer un perfil de l’autor de la massacre, que presenta molts punts en comú amb el dels responsables d’altres atemptats recents a Occident. Lahouaiej era també un jove fill de l’emigració -va marxar a França el 2005 amb 20 anys- amb problemes d’integració a la societat occidental. Si bé era nascut al si d’una família musulmana, no era especialment pietós. “Tenia problemes psicològics diagnosticats per un metge. Fumava, bevia... prenia de tot”, comenta Shukri Amimi, cunyat de l’atacant, que sosté que aquest mantenia una relació difícil amb la seva família i sobretot amb els seus pares.

Segons Amimi, l’origen dels trastorns del seu cunyat està en un matrimoni de conveniència que va desembocar en un agre divorci i la pèrdua de la custòdia dels fills. “Es va casar amb la seva cosina perquè vivia a França i així podia emigrar”, diu Asma Ben Hazem, una periodista de la ràdio local. Convençut que l’havia traït amb un altre home, l’atacant de Niça la va agredir i va ser condemnat a mig any de presó.

En fase de negació

En canvi, el seu germà petit sí que hi mantenia un contacte gairebé diari. L’últim cop que van enviar-se missatges va ser dijous al matí. Lahouaiej li va enviar una selfie somrient, que ha col·locat com a fons de pantalla del mòbil. “Jo no m’acabo de creure que hagi sigut ell. Que hagin trobat la seva targeta de residència no és una prova suficient”, diu en un to desafiant aquest jove musculós i engominat, amb una cicatriu que li travessa una galta. 48 hores després la família està en fase de negació, incapaç de comprendre.

La Presse, el diari tunisià de més tirada, va informar divendres que Lahouaiej era fill d’un activista islamista represaliat pel règim de Ben Ali. Però Jalal Rouiss, líder del partit islamista Ennahda a M’Saken, nega que existís una vinculació directa. “Monzar, el pare, va passar mig any a la presó què s’havia oposat al relleu d’un imam. Però no ha sigut mai una persona activa políticament”, explica aquest metge, a qui no li consta que sigui afiliat del partit. “Com a molt és simpatitzant”.

De fet, és probable que així sigui, ja que M’Saken és un feu d’Ennahda. A les últimes eleccions no només va guanyar, sinó que va multiplicar gairebé per cinc els vots del segon partit. L’islamisme radical, però, no sembla comptar amb gaires simpatitzants en aquesta localitat. Els seus habitants expliquen que, dels més de 5.000 voluntaris tunisians que s’han allistat a les files jihadistes a Síria i l’Iraq, cap ha sortit de M’Saken. A Niça, en canvi, hi viuen més de 20.000 persones originàries d’aquí, és a dir, el 20% de la població. Per això els seus veïns, commocionats per la massacre, estan preocupats per les repercussions que pugui tenir per als seus familiars a l’altra banda de la Mediterrània.