Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

Toc d’atenció de l’ONU a Maduro per la repressió política

Dos anys després de la mort de Chávez, Veneçuela fa saltar les alarmes

Veneçuela va complir ahir el segon any sense Hugo Chávez colpejada per una crisi econòmica i política que ha fet saltar totes les alarmes internacionals. “Seguim molt preocupats per l’empitjorament de la situació dels drets humans a Veneçuela, particularment les dures respostes del govern a les crítiques. L’ús de la força letal contra manifestants és molt preocupant”, va dir ahir mateix des de Ginebra Zeid Ra’ad Al-Hussein, el comissionat de l’ONU per als Drets Humans. Al-Hussein va assenyalar especialment la decisió del president veneçolà, Nicolás Maduro, d’autoritzar l’exèrcit a fer ús de la força per dissoldre manifestacions, en el context de la mort d’un noi de 14 anys el 24 de febrer, i les recents detencions de dos destacats opositors, l’ultradretà Leopoldo López i l’alcalde de Caracas, Antonio Ledezma.

Avui serà la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) la que tindrà l’oportunitat de fer reflexionar Maduro en la visita que els emissaris del Brasil, Colòmbia i l’Equador inicien a Caracas per “rellançar el diàleg entre el govern veneçolà i els membres de l’oposició”, com apunten a la seva web.

“Fins ara hi ha hagut certa tolerància dels líders d’esquerra de la regió a tota aquesta situació, però la paciència està arribant al límit”, opina l’especialista en l’Amèrica Llatina del Cidob, Anna Ayuso. Segons l’analista, entre els països de la zona hi ha la por que, tal com denuncia l’oposició, Maduro estigui intentant “polaritzar la situació al país per tenir l’excusa perfecta per imposar un estat d’excepció”. S’estalviaria així unes eleccions legislatives previstes per a finals d’aquest any, en un moment en què la seva popularitat a les enquestes s’ha desplomat fins al 22,6% (segons un estudi de Datanálisis del gener).

Però Matías Bianchi, politòleg del think tank Asuntos del Sur, creu que l’augment de la violència política al país respon més aviat a “la fragilitat política del govern de Maduro”, immers en lluites internes i en un “desordre que és incapaç de controlar”. El suport a Maduro comença a estar sota mínims entre alguns dels sectors del chavisme, sobretot dins l’exèrcit, més pròxim a Diosdado Cabello.

Tot i així, “el gran problema de Veneçuela és que l’oposició política no està aconseguint capitalitzar” el descontentament social que ha sortit aquests dies als carrers, “perquè tenen estratègies molt individualistes”, opina Bianchi. “Molts en l’oposició no entenen que la Veneçuela post-Chávez és una altra, amb sectors molt polititzats”, afegeix. La pobresa, que s’havia reduït durant els anys de govern de Chávez, està tornant a créixer. “Avui hi ha més pobres que el 2008, i la majoria continuen sent chavistes, però no maduristes”, apunta l’analista. Una pobresa provocada per una inflació de més del 65% causada al seu torn la caiguda del preu del petroli, en un país que depèn del tot de l’or negre.

Una crisi heretada

“Una cosa que es pot retreure a Hugo Chávez és que no va fer el que va prometre: després d’ell, Veneçuela és encara més dependent que abans del petroli”, apunta Bianchi. Amb el preu del barril a prop dels 50 dòlars, és probable que cap al juny el govern veneçolà no tingui diners per a moltes despeses bàsiques. Però Bianchi assenyala també que “si un govern ha de donar tota la culpa de la situació al preu del petroli és que no ha fet els deures”.

De fet, la crisi econòmica veneçolana va arrencar encara amb Hugo Chávez viu, que fins i tot “va parlar de donar un cop de timó al chavisme: ell no el va poder impulsar perquè va morir, però Maduro ha sigut incapaç de fer-ho”, diu l’expert.

El president Maduro va intentar ahir silenciar les veus que l’acusen de buscar la crisi per poder-se estalviar els comicis: “Plogui, troni o llampegui, hi haurà eleccions a Veneçuela i el chavisme tindrà una gran victòria”. Dues prediccions que encara s’han de veure.