Tres mesos després, l’Equador encara tremola

BarcelonaFins a 671 morts, més de 6.000 ferits, 80.0000 desplaçats i uns 30.000 habitatges i edificis públics parcialment o completament destruïts. Les xifres del terratrèmol de 7,8 graus que va sacsejar l’Equador el 16 d’abril, ara fa tres mesos, evidencien que el sisme va agafar per sorpresa el país andí. "Ningú va pensar en un esdeveniment d’aquesta magnitud, ningú estava preparat", admet Antonio Almeida, coordinador d’emergència humanitària d’Oxfam. Nascut a Manabí, una de les dues províncies més afectades pel terratrèmol –juntament amb Esmeraldas, totes dues a la costa nord del país–, Almeida va tenir la sort de no ser a prop de l’epicentre quan el terra va començar a tremolar. Des del primer moment, però, va estar implicat en l’atenció dels damnificats i coneix de prop el procés de reconstrucció del país. Un procés “lent” i amb “dificultats de coordinació”, afirma. I sentencia: “No s’avança com es voldria”.

El motiu? D’una banda, l’excepcionalitat i magnitud del terratrèmol –l’últim gran sisme al país va tenir lloc el 1987 i va ser de 6,9 graus–, però sobretot les 2.246 rèpliques que s’han registrat des de llavors, segons dades oficials. I encara n’hi haurà més, assegurava recentment a l’agència Efe Alexandra Alvarado, directora de l’Institut Geofísic de l'Escola Politècnica Nacional de l’Equador. “Sabem que hi haurà més rèpliques”, reconeixia Alvarado, que insistia en la necessitat que la població estigui preparada i adquireixi “consciència sísmica”. La realitat, però, no és tan senzilla. “Les rèpliques suposen un reinici a nivell psicològic, un tornar a començar [...]. La gent recorda que és vulnerable, tornen les pors i això no ajuda a recuperar la rutina”, explica el psicòleg canari Airam Vadillo, que fa tres mesos que treballa amb Metges del Món a la zona del terratrèmol. “Quan hi ha una rèplica es reviu el pànic i es produeixen situacions molt caòtiques”, afegeix des de Quito Pere Ariza, investigador i professor universitari català.

“No queda clar on viurà la gent”

Ariza, que viu a l’Equador des de fa tres anys, va estar fa unes setmanes a la província de Manabí ajudant a repartir 'kits' mèdics entre els damnificats. Molts d’ells, explica, viuen en albergs, a l’espera que el govern –que des del primer moment ha centralitzat la resposta al terratrèmol– els digui quan i com podran reconstruir casa seva. “No queda clar on viurà aquesta gent en els pròxims mesos o anys”, diu Ariza. Segons l’executiu central, en aquesta situació hi ha aproximadament 9.000 persones, una xifra que des d’Oxfam creuen que és molt més alta. De fet, en l’últim informe oficial disponible (19 de maig) es fixa en 28.775 les persones albergades. I Almeida afegeix: “En aquest recompte només s’inclouen aquells que estan en albergs oficials, però també hi ha molta gent que ha preferit quedar-se en refugis a prop d’on viva abans del terratrèmol”.

Per al cooperant equatorià, els càlculs i previsions optimistes del govern de Rafael Correa –fa poc va dir que la reconstrucció estaria avançada en un 70% el maig de 2017– tenen a veure amb la proximitat de les eleccions al país, previstes per al febrer. Un diagnòstic que comparteix Ariza. El límit de dos mandats presidencials fixat en la Constitució impedeix que Correa torni a concórrer als comicis, però la gestió que faci de la recuperació del país influirà en el suport electoral del seu successor.

Sigui com sigui, tots els consultats reconeixen els esforços del govern per tornar a aixecar un país arrasat. Des d’Oxfam destaquen que l’estat ha iniciat un programa per finançar llars temporals a partir de 'bons' de 150 i 135 dòlars durant sis mesos a les famílies que acullin o lloguin un espai físic als afectats. Els damnificats que es registrin, a més –només a Manabí ja n’hi ha 69.000– rebran durant tres mesos 100 dòlars per a aliments. El problema, matisa Vadillo, són les dificultats per eliminar registres duplicats o determinar qui té dret a rebre ajudes. “Són processos lents i la cosa va per llarg”, diu el psicòleg.

S’agreujarà la crisi econòmica?

L’altre gran problema és el finançament, tant de les prestacions com de la reconstrucció com a tal, que es calcula que costarà 3.344 milions de dòlars. El govern s’ha compromès a aportar un 67% d’aquesta quantitat (la resta vindria del sector privat), i per aconseguir-ho va aprovar, un mes després del sisme, la llei solidària i de coresponsabilitat ciutadana. La norma inclou tot un seguit de mesures impositives, com l’augment de l’IVA en dos punts (fins al 14%) durant un any, que podrien complicar encara més la difícil situació econòmica al país per la caiguda del preu del petroli.

I, com sempre, qui més ho patiria seria la població, que “ja era miserable abans del terratrèmol”, subratlla Ariza. L’investigador, que veu en la reconstrucció una oportunitat per “replantejar moltes coses” a l’Equador –des de les condicions dels habitatges fins a l’organització territorial o l’ús de la terra–, deixa clar que el camí es preveu llarg: “Un o dos anys, si per reconstrucció entenem consolidar un habitatge digne per als afectats, però molt més si l’entenem com la recuperació d’una llar, un espai públic i unes relacions socials”. Hi coincideix Vadillo: “Encara en fase d’emergència. Confio que es pugui superar aquest escenari aviat, però està tot per fer”, conclou.