El Tribunal Suprem obliga a votar el Brexit al Parlament
Downing Street contraataca amb una llei "breu i directa" per poder demanar la sortida al març
LondresEl govern britànic durà els propers dies al Parlament, presumiblement demà, una llei ‘ad hoc’, "molt breu i directa", perquè la cambra autoritzi l’executiu a invocar l’article 50 del Tractat de Lisboa i començar així el procés de retirada de la Unió Europea (EU). Ho ha anunciat als Comuns David Davis, el ministre del Brexit, després que el Tribunal Suprem del país ratifiqués, per una majoria de 8 vots a 3, la sentència de l’Alt Tribunal d’Anglaterra i Gal·les, de primers de novembre, segons la qual és imprescindible la participació de les dues cambres abans d’obrir les negociacions del divorci amb Brussel·les. El govern creu que malgrat la sentència podrà respectar el seu calendari i posar en marxa tot el procés a finals de març.
El partit Laborista ha anunciat que no bloquejarà la invocació de l'article 50 durant la tramitació parlamentària de la llei, però intentarà encotillar la capacitat de negociació de Downing Street per tal de garantir l’accés al mercat únic i a la unió duanera europea. A la pràctica, el govern perd el control sobre el Brexit i, encara que és altament improbable, qualsevol accident en el pas del text legal per les dues cambres podria trastocar els plans de Theresa May.
Durant la campanya del referèndum, la majoria de diputats i membres de la casa dels Lords eren contraris al Brexit. Però el resultat sorgit de les urnes el 23 de juny ha modulat l'actitud de la majoria, que accepta la voluntat dels britànics. Amb tot, un bon nombre de parlamentaris, i també de 'pars', són contraris a la sortida del mercat únic i podrien intentar introduir modificacions a la llei per garantir-ho i acompanyar així els laboristes. La setmana passada, la primera ministra britànica va donar com a definitiu que en el moment en què el Regne Unit abandoni la Unió Europea també sortirà del mercat únic.
Tot i la derrota, el govern ha evitat el pitjor escenari possible perquè el Suprem no ha reconegut el dret dels parlaments nacionals de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord a autoritzar també l'inici de la retirada de la UE. Tot i així, el Partit Nacional Escocès ja ha anunciat, a través de la primera ministra del país i líder de la formació, Nicola Sturgeon, que el seu partit farà fins a "50 esmenes" a la llei que presenti Downing Street, actitud que ja ha estat qualificada pels 'brexiters' de "filibusterisme" parlamentari. Sturgeon ho refusa, considera que el "govern britànic té l'obligació política" d'atendre les demandes d'Escòcia i que les accions que prendran estan destinades a "protegir" els interessos dels escocesos, que van votar majoritàriament a favor de romandre a la UE.
Per la seva banda, tant el líder dels 'libdems', Tim Farron, com l'anterior cap del partit, Nick Clegg, han expressat la seva voluntat de votar contra la invocació de l'article 50 si el govern no garanteix en la llei un nou referèndum una vegada s'arribi a un acord de separació amb la UE. És, bàsicament, una posició testimonial, ja que Downing Street mai no ho acceptarà.
El govern ja té a punt diferents redaccions de la llei que durà al Parlament. En cap cas els enunciats no superen les tres línies, segons les informacions que han transcendit fins ara. Aquest plantejament, però, ja ha rebut crítiques per part dels mateixos lletrats del govern, que han suggerit a Downing Street que unes característiques semblants podrien comportar més desafiaments legals. Molts especialistes consideren que la pobra redacció de la llei del referèndum ha permès ara la presentació de les demandes legals.
El cas resolt aquest matí és fruit de la demanda encapçalada per l’empresària i gestora de fons d’inversions Gina Miller, que arran de la seva iniciativa ha rebut amenaces de mort i ha estat assetjada a través de les xarxes socials.
La llei del referèndum del 23 de juny que l’executiu de David Cameron va presentar al Parlament l’any 2015 no era legalment vinculant. Els tres membres de l’Alt Tribunal que van decidir contra el govern van interpretar que el plebiscit era només un exercici consultiu i, en conseqüència, calia la implicació del Parlament. El veredicte va provocar una rabiosa reacció per part dels sectors mediàtics més partidaris del Brexit.
La que s'ha resolt avui no serà la darrera demanda a causa del Brexit. Una iniciativa popular duta a terme a la república d’Irlanda intentarà elevar al màxim tribunal europeu un recurs sobre la irreversibilitat del procés. D'aquí 15 dies, a més, es veurà un altre cas al mateix Alt Tribunal d’Anglaterra i Gal·les que ja va prendre la decisió contra el govern May i que té com a objectiu impedir que el Regne Unit abandoni l'Espai Econòmic Europeu encara que marxi de la UE.
Després de conèixer-se el veredicte judicial, el líder dels laboristes, Jeremy Corbyn, ha fet un tuit en què "exigeix un pla del govern, la rendició de comptes davant el Parlament durant les negociacions i una votació en l'acord final".
