Publicitat
Publicitat

EUROPA

Tsipras rebutja el ‘Grexit’ i es compromet a accelerar els ajustos

El primer ministre grec reclama que Europa no es trenqui mentre llança un programa de reformes que arrencarà “la setmana que ve”

La porta està oberta, però aquesta vegada és l’última. Amb aquest missatge dels líders europeus abans-d’ahir, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va viatjar ahir fins a Estrasburg per implorar a l’Eurocambra el dret del poble grec a tenir un pacte just. “Volem un acord que posi punt final a la crisi, que mostri que hi ha llum al final del túnel”, va demanar. Mentre Tsipras parlava ahir, el seu executiu enviava la carta formal al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede) en què sol·licitava un tercer programa de rescat d’una durada de tres anys amb el compromís de començar les reformes “la setmana vinent”.

Tsipras va entrar al Parlament Europeu entre aplaudiments i xiulets -segons les bancades-, disposat a donar les seves raons de per què cal un acord i també per convèncer que un Grexit no és un escenari desitjable per a Europa. “La història europea és la d’una successió de conflictes que conclouen amb consensos. Necessitem una UE unida, no una UE dividida”, va argumentar. Qüestionat per no haver impulsat encara reformes al seu país, Tsipras va explicar que en els últims mesos ha estat centrat a “negociar” l’extensió del segon rescat, que, al final, va expirar aquest 30 de juny.

Tot i així, el primer ministre grec va defensar que el seu govern sí que ha aplicat mesures contra l’evasió fiscal i ha establert col·laboracions amb Suïssa per localitzar els grecs que han eludit impostos. També va defensar el dret d’aplicar les reformes segons el ritme que el seu executiu consideri adient, com ara apujar l’impost de societats en lloc de retallar pensions, com demanaven els creditors.

L’ombra d’Antígona

A Tsipras l’avala el 61% dels votants grecs que diumenge van dir no a l’austeritat, i va defensar la dignitat del poble hel·lè recordant la tragèdia d’Antígona, de Sòfocles: “Aquesta obra ens ha ensenyat que hi ha una llei superior als homes, i són els mateixos drets dels homes”, va concloure. “El 80% dels grecs volen seguir formant part de l’eurozona. Demostri que és un líder de veritat i no un fals profeta”, li va deixar anar el líder dels liberals, el belga Guy Verhofstadt, un dels més durs contra Tsipras en les rèpliques al seu discurs.

I va ser en aquest mateix torn quan van aparèixer les friccions UE-Rússia, per la guerra d’Ucraïna. La por que un Grexit porti Atenes a acostar-se a Moscou no només espanta els Estats Units sinó també Europa. En va fer menció la presidenta del grup d’Els Verds a l’Eurocambra, Rebecca Harms, que va recordar que el govern del Kremlin és poc amic de la democràcia. També el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que va assegurar que la sortida de Grècia “afectaria Europa, també en l’àmbit geopolític”. “Si algú encara té il·lusions que no passarà, està sent molt naïf”, va dir.

Per la seva banda, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en un discurs menys bel·ligerant que dimarts, no va voler parlar de Grexit : “La resposta a la crisi grega no pot ser donar l’esquena a la necessitat d’avançar en una unió econòmica i monetària”, va argumentar.

Mentre es produïa el debat, Atenes va demanar formalment el tercer rescat al Mede en una carta en què el país assegura que implementarà les reformes a partir de la setmana vinent. Això s’establirà si les institucions creditores (Comissió Europea, BCE i FMI) donen el vistiplau al document grec avui quan l’examinin. En la missiva, el nou titular de Finances, Euclid Tsakalotos, demana un programa complet per als pròxims tres anys que tornaria a implicar la visita dels homes de negre.

Sostenibilitat fiscal i creixement

Les reformes inclouran la “sostenibilitat fiscal, l’estabilitat financera i el creixement econòmic a llarg termini”, i destaca que s’inclourà “l’adopció de mesures de fiscalitat” i en matèria de “pensions”, però encara sense especificar de quines es tracta. Implícitament, la carta també deixa entreveure la petició per obrir el debat sobre la reestructuració del deute (un 180% del PIB del país): “Grècia agraeix l’oportunitat d’explorar potencials mesures que puguin ser adoptades perquè el deute vinculat al sector públic sigui sostenible i viable a llarg termini”. No hi aprofundeix més, però, ni tampoc diu quan es podria aplicar.

La petició d’ahir només és el principi, encara cal l’avaluació de les mesures per part de l’Eurogrup, que en principi es reuneix dissabte, i dels caps d’estat i de govern dels Vint-i-vuit, diumenge, la data límit fixada per evitar el Grexit.