Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Tsipras i Merkel es reuneixen a Berlín per rebaixar la tensió

El líder grec vol defensar la seva sobirania i la cancellera la seva reputació

La lluita del govern grec contra la dramàtica situació financera del país fa parada avui ni més ni menys que a Berlín. Tot i que seria una sorpresa que s’hi anunciessin acords concrets, la primera visita del primer ministre grec, Alexis Tsipras, a la cancelleria d’Angela Merkel és vital per determinar si, després d’una conversa de tu a tu entre els dos líders, hi pot haver una altra perspectiva per a Atenes.

Tsipras vol defensar a Berlín la sobirania del seu país. Merkel, la seva reputació com a gestora de la crisi europea. La cap del govern alemany ha trigat tant a convidar el seu homòleg grec -que fa 57 dies que ocupa el càrrec- perquè ben bé no sabia què havien de parlar. Però les últimes tensions entre els dos països han desembocat en l’intent de la cancellera de tornar a encarrilar les relacions. Si més no, es tracta de “parlar sobre l’arrel dels problemes”, asseguren fonts de l’executiu de Berlín, i no de continuar, embolica que fa fort, amb picabaralles i ofenses públiques cada cop més superficials com les viscudes la setmana passada, quan un suposat gest obscè del ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, va desconcertar tot Alemanya.

“M’alegrarà tenir temps per parlar amb Tsipras i també potser per discutir”, va dir dijous passat Merkel per arrencar la rialla dels diputats del Bundestag (cambra baixa). Els temes que es posaran avui sobre la taula, però, són ben seriosos i ben incòmodes: el rescat grec i les reparacions de guerra. En cap dels dos Berlín pensa canviar de postura, va prevenir divendres passat la viceportaveu de Berlín, Christiane Wirtz. A Grècia encara li “queda un camí llarg i dur per recórrer”, havia dit abans Merkel, per a qui les ajudes només són possibles si Atenes manté els compromisos.

Pla de reformes

El govern grec s’ha compromès a Brussel·les a detallar reformes concretes en els pròxims dies per rebre fons pendents del paquet de rescat. El Parlament d’Atenes acaba d’aprovar una llei per perseguir el frau fiscal, però Tsipras insisteix que això no suposa que seguiran fil per randa -com sosté que van fer els seus antecessors- la llista de mesures d’austeritat que vol Alemanya. L’últim cop que Tsipras va visitar Berlín va ser al maig. Llavors ho va fer com a líder de Syriza i no precisament convidat pel govern alemany sinó pel partit Die Linke (L’Esquerra), amb els líders del qual es veurà en les pròximes hores.

Merkel i el seu homòleg grec mantindran una sessió de treball a la tarda que s’allargarà amb un sopar plegats. La qüestió de quant de temps pot mantenir-se Grècia a l’eurozona ja no és tabú com ho era temps enrere. Ara es discuteix obertament als mitjans sobre el Grexit (la sortida grega de l’euro).

Per a la cancellera alemanya tampoc serà agradable tractar l’assumpte de les reparacions de guerra que Atenes exigeix a Berlín amb el pagament per l’ocupació nazi de Grècia durant la Segona Guerra Mundial. La pressió sobre el govern de Merkel creix perquè accepti concedir alguna mena de compensació històrica. Des del món acadèmic i des del partit d’Els Verds s’ha fet una crida a erigir una fundació per a la revisió de les reparacions pels crims nazis, però l’executiu federal es manté ferm per por que altres països s’hi afegeixin. “Això ja és passat. Els grecs s’han d’ocupar de les seves responsabilitats i no buscar sempre les culpes en altres llocs”, va comentar el cap de la fracció de la CDU/CSU, Volker Kauder. El vicecanceller alemany, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, també va demanar que “no es barregin altres debats sobre responsabilitats històriques per crear la sensació que hi ha un conflicte nacional”.

Alemanya argumenta que el tractat de dos més quatre firmat a la dècada dels 90 per l’Alemanya Oriental i l’Occidental, amb el Regne Unit, França, els Estats Units i la Unió Soviètica abans de la reunificació ja va posar fi a futures reclamacions. No obstant, des de Syriza i Die Linke es coincideix que Berlín hauria de pagar 11.000 milions d’euros d’un “préstec d’ocupació” que l’Alemanya nazi va forçar a firmar al Banc de Grècia i que mai no va tornar.

Varufakis, a l’ull de l’huracà

La tensió entre Berlín i Atenes gira al voltant de la figura de Varufakis, que fa una setmana es va sentir ofès quan, en una entrevista en directe per a la televisió pública ARD, el famós presentador Günther Jauch li va retreure que dirigís un gest obscè als alemanys, en un discurs del 2013 que va ser filmat i difós a les xarxes. A més el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va acusar Grècia d’haver “trencat la confiança” dels seus socis i de mentir als mateixos grecs.

Per acabar d’enrarir l’ambient previ, Der Spiegel s’ha atrevit a fer un fotomuntatge per mostrar en portada Merkel al costat d’una filera d’oficials nazis alemanys a Atenes. El setmanari pretén explicar com alguns països europeus veuen “la supremacia alemanya”, però ha irritat l’opinió pública del país.

El Parlament grec encarrega l’auditoria del deute

El Parlament d’Atenes ha encarregat aquesta setmana a un comitè internacional d’experts que facin una auditoria del deute públic grec, que a finals del 2014 equivalia al 185% del PIB, amb l’objectiu de determinar quina part no és “legítima”. El comitè, liderat pel politòleg belga Éric Toussaint, començarà a treballar al mes d’abril analitzant tots els préstecs contrets per Atenes. L’equip, format per trenta analistes, ha identificat ja 53.000 milions del deute procedents de préstecs bilaterals amb estats membres de la UE (la meitat amb França i Alemanya) que considera potencialment il·legals. L’article 125 del Tractat de Lisboa impedeix a un estat membre assumir els compromisos financers d’un altre. El document preliminar recorda que la majoria d’aquests crèdits van ser concedits a tipus d’interès d’entre el 4% el 5,5% i es pregunta si els creditors no es van aprofitar de la indefensió de Grècia davant els atacs especulatius.