Publicitat
Publicitat

EUROPA

El Tsipras britànic demana pas

Les enquestes per a les primàries donen guanyador el líder de l’ala més esquerrana dels laboristes

Els laboristes es van despertar ahir amb una enquesta del diari The Times que donava com a guanyador de les primàries del Partit Laborista Jeremy Corbyn, a qui ja coneixen com “el Tsipras britànic”, en referència al primer ministre grec i el seu discurs contra l’austeritat. Corbyn és un dels quatre candidats que es presenten a les eleccions internes del setembre i defensa el vell laborisme. Els altres tres representen el centreesquerra i el Nou Laborisme blairista. En el seu manifest proposa la fi de la política d’austeritat, més impostos als rics, apujar el salari mínim fins a les 10 lliures per hora (ara està a 6,5) i la nacionalització dels serveis públics.

Corbyn, de 66 anys, és un històric dins del partit. Va ser un del principals opositors a la Guerra de l’Iraq de Tony Blair, és activista en defensa dels drets dels palestins i ha expressat públicament la seva simpatia per Hamàs, Hugo Chávez i Evo Morales. El 1986, uns dies després de l’atemptat de l’IRA contra Margaret Thatcher a Brighton, en què van morir cinc diputats conservadors, Corbyn es va reunir amb membres de l’IRA en una decisió que va provocar molta polèmica. L’any 2009 va ser suspès cinc dies com a diputat després d’apropiar-se del mall del president de la cambra en protesta per la decisió del seu propi partit d’aprovar la construcció de la tercera pista a l’aeroport de Heathrow.

De la vella escola

És un polític vist com a honest i sincer i també és molt popular en la seva circumscripció, on hi ha majoria de gent pobra i immigrants. És una persona tranquil·la, però el seu missatge és radical, amb una visió de blanc o negre en el benestar, en política exterior i en el seu programa econòmic. A més, compta amb un enorme suport dels sindicats.

“Corbyn és un polític de la vella escola, tranquil i carismàtic, amb una visió de la democràcia social del segle XXI basada en un estat del benestar fort amb una sanitat forta i una BBC forta -explica a l’ARA el periodista britànic Benjamin Ramm-. Apel·la a aquesta part del laborisme, al missatge del Partit Laborista del 1945, quan va aconseguir la seva victòria més important, i que ara està en una crisi molt profunda. I ell ofereix una idea molt romàntica”. I afegeix: “El seu missatge és molt pròxim a Syriza i Podem, ofereix solidaritat a Chávez i al règim veneçolà, a Evo Morales, fa servir un llenguatge en contra del neoliberalisme i de l’FMI, un missatge d’esquerra que era molt popular a finals de la dècada dels 70”.

L’enquesta de The Times deia que un 43% dels membres del Partit Laborista votarien Corbyn a les primàries d’entre els quatre candidats, seguit per Andy Burnham (26), Yvette Cooper (20) i Liz Kendall (11). Cooper, una de les candidates que va quedar en tercer lloc a l’enquesta, va dir que el resultat “no és creïble”.

L’ex primer ministre i exlíder del partit Tony Blair va dir ahir que, si Corbyn guanya, el partit perdria 20 anys. I va recordar que l’única manera de guanyar unes eleccions al Regne Unit és moure’s cap al centre, tornar al Nou Laborisme. A les últimes eleccions, el llavors presidenciable, Ed Miliband, va presentar un programa d’esquerres i va perdre. La seva dimissió va obligar a iniciar un procés d’elecció del nou líder amb la idea que s’havia de tornar al centre. Corbyn està encara més a l’esquerra que Miliband. L’exassessor de Blair John MacFarlane va definir ahir Corbyn com “el Syriza o el Podem britànic”. Dilluns, en la votació al Parlament per aprovar les mesures d’austeritat proposades pel govern conservador, la líder provisional laborista va ordenar als seus que s’abstinguessin, però 48 laboristes rebels (un 20% del total) liderats per Corbyn van desobeir les ordres de partit i hi van votar en contra. Als últims comicis, els electors van escollir un programa conservador que proposava seguir amb les mesures a favor de l’austeritat i fa 15 dies el primer ministre, David Cameron, anunciava 12.000 milions de lliures més en retallades. “D’aquí al 2020 pot canviar la situació -adverteix Ramm-. Osborne [el ministre de Finances] ha anunciat retallades a tots els ministeris, excepte en sanitat i educació, d’entre el 25% i el 40%. Es tracta de retallades que afectaran la població, i la ciutadania les començarà a notar en els pròxims anys. I es pot arribar a una situació en què el Partit Laborista es trenqui, com va passar el 1983”, apunta.