Tsipras eleva el to però admet que ningú vol la ruptura

AtenesMés a prop que mai d’un acord. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, no perd l’optimisme. Les negociacions entre Grècia i la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) han entrat en una nova fase després que ahir l’executiu hel·lè decidís no pagar el tram de 300 milions d’euros a l’FMI, però Tsipras va seguir insistint que el pacte és molt a prop. El primer ministre va comparèixer davant del Parlament i se n’esperava un discurs decisiu. La borsa atenesa havia tancat poc abans amb una caiguda del 4,96% per la incertesa política i tot feia preveure el pitjor, però Alexis Tsipras va dedicar la intervenció a un sol objectiu: fer bocins l’ultimàtum que els creditors han presentat a Grècia.

El primer ministre grec va començar atacant frontalment el president de la CE, Jean-Claude Juncker, i va titllar de “sorpresa desagradable” i “absurda” la proposta dels creditors. Tsipras es referia així al document que va rebre uns dies abans en la reunió amb Juncker i el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, a Brussel·les, en què la troica exigeix la reducció de les pensions més baixes i l’augment d’un 10% de l’IVA en l’electricitat. “No em podia imaginar que no tindrien en compte res del que havíem negociat durant tres mesos. No em podia imaginar que entenguessin les nostres concessions com una falta de força”, va dir el primer ministre Tsipras en un discurs que va ser ovacionat per la bancada de Syriza.

En sis punts, Tsipras va resumir la proposta grega, “l’única realista que serveix de base per negociar”, va insistir. Les claus són conegudes a Grècia. L’executiu vol una reducció en els objectius del superàvit primari (que exclou el pagament d’interessos del deute), una reestructuració del deute públic, el manteniment de salaris i pensions, la transferència del pes impositiu a les rendes més altes, el restabliment dels convenis col·lectius i un pla d’inversions per reactivar el creixement.

Grècia no ha rebut cap tram del rescat des de l’agost de l’any passat, i des de principis d’aquest any el BCE no admet bons hel·lens en operacions de refinançament que injectarien liquiditat a les arques públiques. El país està en plena caiguda lliure, patint una fuga constant de capitals i havent desembutxacat ja aquest any 7.500 milions d’euros. Per això l’executiu vol un acord global que “posi fi a l’austeritat i inclogui la reducció del deute”.

A l’espera de la “decisió política”

Diversos ministres ja han afirmat que l’estat disposa dels diners per pagar el tram que tocava retornar ahir, però que el govern va decidir no fer-ho per “decisió política”. El ministre adjunt de Seguretat Social, Dimitris Stratulis, va arribar a manifestar, en declaracions a la cadena privada ANT1, que això és només un “primer pas per veure si [les institucions de la troica ] fan marxa enrere i és possible signar un acord digne”. L’FMI va indicar dijous que havia rebut la sol·licitud del govern grec d’ajuntar els quatre trams d’aquest mes en un sol pagament el 30 de juny que sumaria 1.500 milions d’euros.

De la possible ruptura amb l’eurozona -una de les especulacions més freqüents en la saga grega-, ni sentir-ne a parlar. De fet, tot el contrari. Tsipras va voler destacar l’europeisme de la seva posició. “Volem una solució europea, i no una solució només per a Grècia, sinó per a tot Europa, per tancar el cicle de la crisi que va començar l’any 2008”, va afirmar. “Estic convençut que ningú vol seguir amb la incertesa a Europa, excepte alguns que tenen l’estratègia de la divisió, però crec que són minoritaris”. L’ala més a l’esquerra del partit ha demanat diverses vegades la ruptura, de manera que Tsipras enviava així un avís intern de contenció. En qualsevol cas, segons va dir, la finalitat del primer ministre ahir era escoltar l’opinió de l’oposició abans de prendre cap decisió. De manera velada, Alexis Tsipras pressionava els grups del Parlament hel·lè a posar-se al seu costat i a rebutjar públicament la proposta.

El líder de l’oposició i ex primer ministre, Andonis Samaràs, va respondre acusant Tsipras de “mentir quan diu que s’apropa l’acord”, però concordaven a l’hora de considerar la proposta dels creditors era fins i tot pitjor que la que va rebre Samaràs quan liderava el país, i que va portar Grècia a les eleccions anticipades del gener.