Publicitat
Publicitat

GRÈCIA

A Tsipras li toca ara vendre l’acord a casa

El previsible pacte amb els creditors tindrà dificultats per ser aprovat al Parlament grec

La retòrica sobre Grècia ha canviat completament. La proposta grega, que fins dilluns era “poc seriosa”, es va convertir després de la cimera dels caps d’estat i de govern a Brussel·les en una “bona base” per negociar. Un missatge polític que Atenes donava ahir per entès: l’acord és a la vista. Ara falten els últims passos. El primer, concloure les converses a nivell tècnic i que quadrin els números sobre la taula; el segon, que avui els ministres de Finances de la zona euro donin el vistiplau al document, i el tercer, i potser el més difícil, que passi la votació al Parlament grec. Un dels diputats de Syriza, Ioannis Michelogiannakis, va avisar ahir que els òrgans del partit no l’aprovaran. “¿Com es pot votar un acord que augmentarà els suïcidis i empobrirà la gent?”, va demanar-se.

Poques conquestes gregues

El pla grec preveu tres tipus impositius de l’IVA, mentre que els creditors en demanaven només dos. A canvi, l’executiu augmenta la càrrega sobre les empreses i, especialment, sobre un dels motors econòmics del país, els hotels (sobre els restaurants podria ser del 23%). Suprimeix l’IVA reduït a les illes, una mesura que havia portat el soci de govern, el partit nacionalista euroescèptic Grecs Independents, a amenaçar de trencar la coalició.

No hi ha retallades en pensions, però augmenten les contribucions a la Seguretat Social, amb una repercussió pràcticament idèntica. S’eliminaran progressivament les prejubilacions i s’accepta un objectiu del superàvit primari (el que exclou el pagament del deute) de l’1% per a aquest any, inferior a l’exigit en un principi però “inviable” segons el mateix ministre de Finances, Iannis Varufakis.

Les úniques conquestes de Syriza són la possibilitat de recuperar els convenis col·lectius i d’augmentar el salari mínim durant els pròxims dos anys, el gravamen a les empreses amb beneficis superiors a 500.000 euros i un programa d’inversions que s’ha de finançar a través de l’anomenat pla Juncker. Queden per llimar aspectes clau com el finançament i la sostenibilitat del deute, que els socis voldrien ajornar.

El mateix portaveu del govern, Gavriil Sakelaridis, va reconèixer ahir que la seva última proposta es distancia del programa electoral. La culpa, segons l’executiu, l’han tingut les “negociacions dures i difícils” amb les institucions (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), que han mostrat desacords entre elles i els ha costat molt moure’s.

El temps ha jugat en contra de Grècia, que el 30 de juny arriba al final de la pròrroga del rescat. A més, els pagaments del deute i una constant fuga de dipòsits han buidat les arques públiques, una sagnia que s’ha accelerat l’última setmana, des que el BCE va posar en dubte que els bancs grecs obrissin aquest dilluns. Ahir, però, l’activitat era l’habitual i a Atenes no s’ha vist ni una cua als caixers.

L’organisme amb seu a Frankfurt, a més, tornava a injectar liquiditat als bancs hel·lens a través del fons d’emergència ELA i les borses celebraven la confluència tancant amb una pujada del 6%.

Al carrer, l’opinió es polaritza entre els que donen suport als esforços del govern; els que, esgotats per la incertesa, creuen que s’ha perdut el temps, i els que es queixen perquè consideren que el pacte portarà més austeritat.

L’executiu és ara davant de la dura tasca de vendre l’acord a casa. El ministre de l’Interior, Nikos Vutsis, apuntava ahir a la televisió pública ERT que el pacte “serà honest, però també dolorós” i Sakelaridis afegia que, malgrat les concessions, continua defensant un “repartiment més just”. Cap d’ells va defugir l’escenari d’un rebuig per part del Parlament: “Llavors farem el que preveu la Constitució, és a dir, convocar eleccions generals”, va sentenciar Vutsis.