Internacional 08/05/2015

Tsunami independentista escocès al Parlament de Londres

La crisi laborista i l'efecte Sturgeon catapulten l'SNP a un resultat històric

Daniel Postico
4 min
Nicola Sturgeon, en la festa dels independentistes escocesos. JEFF J. MITCHELL / GETTY

LondresEl Partit Nacional Escocès (SNP) ha guanyat 56 dels 59 escons a Escòcia en un resultat històric per als independentistes escocesos. “Quin resultat!”, ha tuitejat Nicola Sturgeon, la líder del partit. Alex Salmond, que liderarà l’SNP al Parlament de Westminster, ha declarat que es tracta d’un “tsunami electoral”. “Rugirà un lleó, un lleó escocès amb una veu que cap govern de cap color polític podrà ignorar”. L’SNP ha aglutinat el 50% dels vots, més que el 45% que el sí va obtenir al referèndum d'independència del setembre.

Els laboristes han perdut 40 escons i s'han quedat amb un sol diputat a Escòcia. És la pitjor desfeta laborista des del 1906, quan en van treure dos. Els conservadors mantenen un parlamentari a Escòcia, però pràcticament no tenen representació davant la presència massiva de l’SNP a Westminster.

En el seu discurs després de retenir el seu escó a Witney, Anglaterra, David Cameron, el guanyador d’aquestes eleccions, ha fet una crida a la unió: “Per sobre tot de tot, vull unir el país i que el meu partit recuperi la responsabilitat que no hauria d'haver perdut mai, el repte d'una sola nació, d'un sol Regne Unit". George Osborne, el ministre d’Economia i segon de Cameron, ha dit que “hem d’escoltar els escocesos”. Boris Johnson, l’alcalde conservador de Londres, és qui ha parlat més clar: “S’ha de fer alguna mena d’oferta federal [a Escòcia]”.

Entre les víctimes il·lustres que han perdut el seu escó en mans de l’SNP, figuren Jim Murphy, el líder dels laboristes a Escòcia, Douglas Alexander, responsable d’exteriors laborista i cap de la campanya electoral, Charles Kennedy, exlíder liberaldemòcrata, o Danny Alexander, secretari general del Tresor.

Les claus: la crisi laborista i l'auge de l'SNP

Ningú no esperava que les coses anessin així a Escòcia després de perdre el referèndum d’independència. Però, per què s’ha produït aquests auge de l‘SNP? Hi hauria dues raons principals: la lenta davallada dels laboristes, per un costat, i l’evolució de l’SNP, per l’altre.

Els laboristes han estat fins fa poc el partit majoritari a Escòcia. Els seus votants van començar a desencantar-se amb el Nou Laborisme de Tony Blair pel viratge cap al centre i, sobretot, per la guerra de l’Iraq. Per la seva part, els nacionalistes han sabut ocupar el buit que han deixat els laboristes a l’esquerra –sobretot amb Nicola Sturgeon–, van substituir la reclamació de la independència per la d’una consulta i han demostrat la seva solvència a l’hora de gestionar l’economia del país.

El factor Sturgeon

Un altre factor determinant ha estat Nicola Sturgeon, que va rellevar Alex Salmond com a líder després de perdre la consulta. Sturgeon es una política respectada fins i tot per l'oposició. En relació amb Salmond, que provocava més divisions i anava més al cos a cos, Sturgeon defuig la confrontació, és més dialogant i té un estil més calmat i prudent. Aire fresc en una campanya on totes les cares eren vells coneguts. Va ser la gran guanyadora del debat televisiu a sis bandes. Ha atret, a més, el vot femení.

Amb Sturgeon, l’SNP s’ha decantat més cap a l’esquerra que Ed Miliband. Ha adoptat el seu programa, punt a punt, agafant la bandera del progressisme i demanant una “aliança progressista” a Westminster que Miliband va descartar durant la campanya.

SNP: de 25.000 a 100.000 militants

La llarga campanya del referèndum va mobilitzar els votants nacionalistes que s’havien desconnectat de la política. En els mesos posteriors a la consulta, el nombre de militants de l’SNP va passar 25.000 a 100.000, sobrepassant els laboristes. El fet que, per primer cop, no es preveiés un govern en majoria a Westminster ha provocat que molts indecisos hagin vist el vot de l’SNP com un vot útil per obtenir més coses per a Escòcia i pressionar el govern.

La victòria dels independentistes ha sorprès tothom. La màxima representació a Westminster van ser els 11 parlamentaris elegits el 1974 i que van negociar una consulta sobiranista a Escòcia –que es va celebrar el 1979– a canvi de donar suport al primer ministre laborista, que s’havia quedat en minoria. Nicola Sturgeon ha deixat clar que aquestes eleccions no son un referèndum. De fet, l’SNP, al seu manifest, no fa cap referència sobiranista. De moment ningú no parla d’un nou referèndum. Però ningú esperava una victòria com aquesta a Escòcia.

Punts calents a la propera legislatura

Tot apunta a una legislatura intensa a Westminster. Hi haurà diversos punts de fricció. Primer l’economia, perquè Cameron encara no ha acabat amb les retallades i l’SNP reclama la fi de l’austeritat i tornar a invertir en el sector públic.

Un altre tema de divergència serà Europa. L’SNP és un partit europeista i Cameron ha promès una consulta per quedar-se o sortir de la Unió Europea el 2017. A més, el UKIP, partit antieuropeu, ha entrat al Parlament amb el 12,8% de suport. Una altra qüestió serà saber si es renegociarà el pacte amb Escòcia establert en la comissió Smith i si Londres farà més concessions a Escòcia.

stats