Publicitat
Publicitat

MAGRIB

Tunísia afronta el repte de combatre el terrorisme sense renunciar a les llibertats

Un dels dos jihadistes autors de la massacre era de classe mitjana i estudiava filologia francesa

L’atac al Museu del Bardo ha colpejat Tunísia tres mesos després d’haver acabat el cicle electoral que tancava formalment la transició democràtica. Però la democràcia és molt més que una nova Constitució i tres eleccions, i el país afronta grans desafiaments econòmics en un entorn hostil. En contrast amb la veïna Líbia i amb Egipte, Síria i el Iemen, Tunísia és l’únic dels protagonistes de l’anomenada Primavera Àrab que pot demostrar que els musulmans no estan condemnats a la dictadura militar laica o la religiosa.

“El fracàs de les revolucions porta el sentiment d’haver perdut el noble combat per la llibertat. La frustració de tota una generació revolucionària ha donat peu a una onada d’identificació religiosa que envaeix també la joventut”, apuntava fa uns dies al Huffington Post l’analista del món àrab Mohamed Abddel Azim. Així s’entén millor com és que Tunísia s’ha convertit en el país que exporta més joves per combatre la jihad a Síria. La situació es complica amb les poroses fronteres amb els seus veïns, on a través del desert grups jihadistes s’amalgamen amb les xarxes de tràfic d’armes, drogues i combustible. L’arribada de refugiats a través de Líbia suposa a més una forta càrrega per a la malmesa economia que Tunísia ha estat afrontant gairebé sense ajuda internacional.

Ahir apareixien més detalls sobre els autors de l’atemptat. Un dels dos terroristes abatuts, Yassin al-Abidi, no es corresponia amb els estereotips. Nascut en una família de classe mitjana, estudiava filologia francesa i treballava en una agència de viatges. Els seus familiars no se’n sabien avenir: “Estic trist pel Yassin, però encara més per la gent que va matar. Ells són les víctimes del terrorisme. Nosaltres les víctimes d’una xarxa demagògica que només busca la mort”, lamentava l’oncle del noi a l’agència Reuters. Les autoritats tunisianes van anunciar ahir vint noves detencions, però encara no queda clar qui va ordenar l’atac: tant l’Estat Islàmic com un grup afí a Al-Qaida s’han atribuït l’atemptat en una macabra competició per la notorietat internacional.

L’atac es va produir quan una comissió discutia al Parlament una polèmica nova llei antiterrorista, que pren com a base la que es va aprovar sota el règim de Ben Ali, el 2003, una reforma criticada per la societat civil i ONGs com Human Rights Watch.

Llei antiterrorista

“Ara hi ha el risc que la llei sigui encara més repressiva del que es preveia abans de l’atac”, alerta Kader Abderrahim, analista del think tank francès Iris. I avisa que l’atac també pot afectar l’acord de govern entre el conservador Nidaa Tounes -liderat per l’octogenari Béji Caïd Essebsi, que havia sigut ministre sota el règim autoritari de Habib Bourguiba i que va guanyar les eleccions amb la promesa de tornar l’ordre al país- i els islamistes d’Ennahda -que van acceptar cedir el poder pacíficament.

Per Michael Béchir Ayari, analista del Crisis Group, “el principal desafiament per a l’elit política tunisiana és evitar la temptació de tornar al vell ordre autoritari i donar legitimitat a les seves forces de seguretat i el seu sistema judicial, si vol afrontar amb garanties els desafiaments de seguretat i els econòmics”. La caiguda del turisme, una font vital d’ingressos per al país (un 12% del PIB), farà encara més difícil aquesta prova de foc per a la transició tunisiana.