Publicitat
Publicitat

SEGON ANIVERSARI

L'antic règim no s'ha desmantellat I les millores econòmiques no s'aprecien

Tunísia, entre l'esperança I la paràlisi

Avui fa dos anys, Mohamed Bouazizi s'immolava a Sidi Bouzid, una ciutat de l'interior de Tunísia. L'acció va fer esclatar la revolució que un mes després faria caure el règim del dictador Ben Ali i que contagiaria ràpidament altres països de la zona, en el que es coneix com la Primavera Àrab. Dos anys després, la situació del país està marcada pel descontentament de la població amb l'actual govern de la troica sorgit de les eleccions celebrades el 23 d'octubre de l'any passat. El govern format per Ennahda -partit islamista-, el Congrés per la República -laic de centreesquerra- i Ettakatol -socialdemòcrata- tenia l'encàrrec de redactar la nova Constitució i convocar eleccions en el termini d'un any. Han passat catorze mesos i de la Constitució només n'hi ha un esborrany que ha de començar a debatre's al juny.

Algunes parts del text han portat controvèrsia, com per exemple l'article que definia el rol de la dona com a complementarietat de l'home. La protesta dels moviments feministes i laïcistes finalment ha aconseguit substituir l'article i fer-hi constar clarament la igualtat de la dona. També ha alentit la redacció de la carta magna el debat dins el mateix partit Ennahda sobre la possibilitat d'aplicació de la xaria, la llei islàmica.

Tot i que l'economia creix i hi ha hagut alguns avenços -com en la llibertat d'expressió-, els tunisians segueixen reclamant millores socials, econòmiques i sobretot en l'estructura de l'estat. "Res no ha canviat realment. Tot l'arsenal jurídic de la dictadura es manté, les estructures administratives i policials també", lamenta Khaled Amami, activista del portal Sidi-Bouzid News.

Reformar l'aparell de l'estat

També insisteix en la necessitat de reformar l'aparell de l'estat la periodista i activista pels drets humans Sihem Bensedrine: "No hi pot haver reconciliació sense justícia. Encara hi ha elements de l'antic aparell de seguretat que no s'han extirpat". Tot i això, es mostra contrària a la llei de protecció de la revolució que vol aprovar el govern, que preveu inhabilitar durant deu anys per participar en la vida política tots aquells que van tenir responsabilitats durant l'antic règim.

Hamma Hammami, líder del Front Popular -coalició que agrupa dotze forces progressistes i marxistes-, va més enllà: "Ennahda està apoderant-se de l'aparell de l'estat per instrumentalitzar-lo". Mentrestant, diu, la revolució està a mitges i el país no té agenda. D'altra banda, l'atur continua a prop del 20%, hi ha grans desigualtats entre les zones rurals i urbanes i, en definitiva, gran part de la població no ha notat millores substancials en la vida quotidiana. "No hi ha hagut canvis socials i econòmics en favor de les classes populars que van començar la revolució", assegura Hammami.

Siliana com a símptoma

En aquest sentit, ha estat una altra ciutat de l'interior del país, Siliana, la que recentment ha sacsejat el panorama polític. El 28 de novembre passat, la UGTT, el principal sindicat del país, havia convocat en aquesta ciutat una jornada de vaga per reclamar el desenvolupament de la regió, molt castigada per l'atur i la pobresa. Els manifestants exigien la dimissió del governador provincial, i la protesta va acabar amb una forta càrrega policial, en la qual es van arribar a disparar perdigons i que va causar més de 300 ferits. Davant la commoció i la pressió social arreu del país, el govern va acceptar finalment substituir el governador a canvi que la UGTT rebaixés la tensió social a la zona.

Des que va caure Ben Ali, la UGTT ha tingut un paper mediador per damunt dels partits polítics. Però les relacions amb Ennahda s'han anat tensant. La crítica que van fer els sindicats als fets de Siliana va acabar de precipitar els fets. A principis de desembre grups islamistes pròxims al govern van atacar la seu de la UGTT.

El sindicat va respondre amb vagues parcials en diverses regions i, finalment, amb la proposta d'una vaga general prevista per dijous passat i que a l'últim moment va ser desconvocada pels acords entre la UGTT i el govern. Tot plegat ha reforçat el rol del sindicat com a tercer actor polític, avesat a l'oposició i que es decanta progressivament cap a l'esquerra.

Les revoltes de fa dos anys van fer caure un règim però no van aconseguir solucionar moltes de les qüestions de fons que les van motivar. El procés es dilata en el temps amb un estat de tensió latent i l'expectativa de si el procés polític s'encallarà com a Egipte.