Publicitat
Publicitat

CONFLICTE TERRITORIAL

Nou veto d'Ankara a Nicòsia, que demà assumeix la presidència de torn europea

Turquia es rebel·la contra una UE presidida per Xipre

Nou capítol en l'enfrontament per la sobirania de l'illa de Xipre. Turquia trencarà relacions demà amb la presidència de torn de la UE, que assumirà durant sis mesos el govern xipriota.

Xipre assumirà demà per primer cop la presidència de torn de la Unió Europea. I Turquia s'ha encès d'ira, fins al punt d'advertir que no la reconeixerà com a interlocutora en aquest paper. La decisió del govern turc és l'enèsim capítol del conflicte per la sobirania de Xipre des de la invasió militar turca de 1974. Des d'aleshores l'illa està dividida entre la República Turca del Nord de Xipre -reconeguda únicament per Ankara- i la República de Xipre -membre de la UE i reconeguda internacionalment com l'únic poder sobirà a l'illa.

Les converses per reunificar l'illa que el 2008 van reprendre grecoxipriotes i turcoxipriotes sota els auspicis de les Nacions Unides estan en punt mort. A la disputa territorial s'hi ha afegit recentment la lluita pel control i explotació d'importants jaciments de gas localitzats a l'illa.

Schulz, crític amb Ankara

Les autoritats europees han garantit el suport de l'Eurocambra a Nicòsia davant el nou enfrontament diplomàtic obert per Turquia. Durant l'última visita a l'illa, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va qualificar d'"inacceptable" la intenció d'Ankara de "congelar les seves relacions amb la UE quan Xipre assumeixi la presidència".

Stefano Fantaroni, conseller de la delegació de la UE a Turquia, va reconèixer a l'ARA que "Xipre és membre de la UE i, per tant, no es pot admetre un boicot al seu mandat per un tercer estat".

El ministre d'Exteriors turc, Ahmet Davutoglu, ha advertit que "cap dels ministeris ni institucions de la República de Turquia es posarà en contacte amb la presidència de la UE durant el mandat dels grecs de Xipre". El ministre d'Assumptes Europeus, Egemen Bagis, ha mostrat un to més conciliador en assegurar que "les relacions amb la Comissió i Parlament europeus i els estats membres continuaran sent fluides".

Nou escull a l'adhesió turca

Aquest refredament de les relacions suposa un nou entrebanc al procés d'adhesió de Turquia a la UE, iniciat el 2005. Després d'anys de paralització, les converses s'havien reactivat tot just fa un mes amb el llançament de "l'agenda positiva", una iniciativa plantejada per la Comissió i Stefan Füle, comissari d'ampliació i política de veïnatge de la UE.

Stefano Fantaroni afirma que "el procés de monitorització de Turquia per part de la UE continua en marxa, ja que la futura adhesió beneficia totes dues parts". Segons xifres facilitades per la delegació europea a Turquia, el 50% de les exportacions turques tenen com a destinació la UE, mentre que el 45% de la inversió estrangera a Turquia procedeix de la zona euro. A més, de les 30.000 empreses estrangeres implantades al país, el 60% són d'estats de la UE i donen feina a vora un milió de turcs.

El diplomàtic europeu indica que Brussel·les encara reclama a Turquia més esforços en matèria de drets humans, respecte a la llibertat d'expressió -hi ha prop de 100 periodistes empresonats- i la cerca activa d'una solució a la qüestió xipriota.