Publicitat
Publicitat

Turquia vota sota l’ombra de la guerra bruta

Nova cita electoral després de quatre mesos marcats pels atemptats i la fi de la treva amb els kurds

Turquia viu demà les eleccions generals més importants de la seva història, tant per la transcendència del resultat com per les condicions d’excepcional violència que viu el país. El prokurd i d’esquerres Partit Democràtic del Poble (HDP) intentarà repetir a les urnes l’èxit de les legislatives del juny passat. Si ho aconsegueix, estimbarà el projecte polític del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, que busca manar i gairebé no retre comptes.

Des del juny la violència ha enverinat Turquia. L’Estat Islàmic (EI) va matar 33 joves d’esquerra a Suruç i, el 10 d’octubre, 102 persones de la mateixa base a Ankara. Cizre és una de les ciutats del sud-est turc, de majoria kurda, que més ha patit durant els últims mesos: 22 civils van morir el setembre en operacions de les forces turques contra un aixecament popular. En els últims comicis legislatius l’HDP va guanyar amb el 91% de vots.

Avui, a Cizre, les barricades de dos metres segueixen alçades, militants pro PKK -grup armat a la llista de terroristes d’Ankara, la UE i els EUA- s’encarreguen de la seguretat i el veïnat ha començat a organitzar-se en assemblees populars per resoldre tot tipus d’afers diaris. Un és reconstruir les desenes de cases destrossades per l’artilleria durant els combats, i per això es recullen diners dels veïns. “Ningú es pot quedar sense sostre”, explica un jove membre del consell.

Pau artificial

Els veïns acusen el govern de l’islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’haver reactivat la guerra amb la milícia PKK, i d’haver esguerrat a propòsit un prometedor procés de pau per guanyar rèdit electoral. “Aquesta estratègia [de l’AKP] no sembla que hagi de funcionar. Cap enquesta mostra que l’HDP caigui per sota del 10% i fins i tot n’hi ha que el col·loquen per sobre del 13,4% del juny”, escriu el columnista Murat Yetkin al Hürriyet. Contra el “terrorisme”, l’AKP s’ha presentat com a garant d’estabilitat. L’executiu i Erdogan també han acusat la guerrilla i l’HDP de trencar la pau per interès. Els crítics amb el govern suggereixen que la ruptura del procés pot haver sigut artificial per incubar en la societat la percepció que sols un govern fort de l’AKP pot tornar les aigües a mare.

Els esdeveniments violents es van precipitar després de l’atac de l’EI a Suruç, quan el PKK va matar dos policies en represàlia, i va acusar Erdogan de falta de compromís amb el procés de pau i d’acollir el jihadisme. Turquia va respondre-hi bombardejant el PKK i va executar detencions massives de militants d’esquerres i kurds. El PKK va començar llavors a atemptar contra les forces turques. Centenars de milicians i més de 100 agents han mort els últims tres mesos. “La gent ha esperat dos anys i ha perdut l’esperança en l’AKP. Ara aquesta esperança la representem nosaltres”, assegura l’Ali Akdeniz, copresident del HDP a Cizre.

El polític creu que demà fins i tot aconseguiran més vots, procedents de les bases kurdes conservadores -susceptibles de votar el partit del govern-, “perquè la gent ja li ha vist el llautó a l’AKP”. Així, a l’AKP sols li quedaria beure del sac de vots islamonacionalista. És a dir, els del Partit del Moviment Nacionalista (MHP).

Alternativa

El MHP va empatar a 80 escons amb l’HDP i dóna suport a la nova política repressiva contra els kurds. Per això es preveu un pacte postelectoral entre les dues forces. Aquest escenari seria diametralment oposat al del 27 de febrer passat, quan l’HDP i l’AKP es van trobar a Istanbul per escenificar un esperat acord que havia d’accelerar la solució al conflicte kurd. Els analistes creuen que amb la històrica entrada de l’HDP al Parlament, el 7 de juny passat, i la pèrdua de la majoria absoluta de l’AKP, l’acord se’n va anar en orris. “L’estat està fent el possible per evitar una victòria dels kurds i per això ha ignorat el creixement de l’EI”, critica Behcet Yildirim, diputat de l’HDP.

Segons la premsa local, a Adiyaman es va gestar, durant mesos de passivitat dels encarregats de vetllar per la seguretat, la cèl·lula de l’EI responsable de les matances de Suruç i Ankara. No ha sigut fins aquestes setmanes quan el govern ha incrementat les detencions de presumptes jihadistes, un dels quals va matar aquesta setmana dos policies turcs durant una operació. Els crítics de l’AKP creuen que ja és tard per frenar l’amenaça.