La UE i Grècia, a la pròrroga amb la negociació encara viva

AtenesEl diàleg de sords entre Grècia i els creditors ha agafat forma de negociació quan ja no té temps de ser-ho. Fins dilluns Atenes no havia vist ni una escletxa de llum en les converses amb els socis. Des de les institucions s’acusava el govern d’Alexis Tsipras de presentar propostes vagues, poc concretes i no prou àmplies. El govern hel·lè lamentava que no rebia ni una resposta concreta a les mesures plantejades. Però, de sobte, va arribar la concreció. A cinc dies per al final de la pròrroga del programa de rescat, i amb el termini per pagar els trams del juny al Fons Monetari Internacional (FMI) a tocar, les institucions han començat a contrastar les reformes del pla grec una per una.

Ahir l’FMI arribava a vendre com una concessió a Grècia permetre el 13% d’IVA en productes “bàsics” com la llet i la pasta. Dimarts els havia exigit gravar-los amb el 23%. L’actitud de l’FMI ha agafat els grecs amb el pas canviat. Després d’haver acceptat ja la proposta grega com una “base raonable”, l’acord semblava fet, però les negociacions tot just acaben de començar.

El tret de sortida el donava ahir la reunió de Tsipras amb els màxims representants de les tres institucions creditores, l’antiga troica. Poca estona després en sortien amb uns documents no acceptats per Atenes que immediatament van elevar-se a les converses de l’Eurogrup. Com era d’esperar, la reunió dels ministres de Finances de la zona euro va tornar a acabar sense acord i s’han emplaçat a dissabte. De fet, el representant alemany, Wolfgang Schäuble, va arribar a dir que fins ara el govern grec s’havia “mogut més aviat cap enrere” i que tot i que sembla que es redreça les diferències són ara encara “més grans”.

És cert que Syriza ha retirat de la negociació la seva proposta d’augmentar la contribució als pensionistes, justificant que la mesura aporta pocs ingressos i, a canvi, suposa càrregues molt altes per als afectats. A més, diversos ministres i diputats de Syriza han reiterat que aquest cop condicionaran l’acord a un compromís de reestructuració del deute; un paquet destinat a la inversió i al creixement, i el manteniment de salaris i pensions. Així, els últims moviments d’aquesta partida dibuixen dos escenaris possibles.

L’acord

Les converses arriben a bon port i Grècia es manté a l’euro

El que teòricament és més desitjable per a tothom és que s’acabi firmant un acord in extremis que satisfaci les dues parts. A aquestes altures, amb la porta que va deixar oberta la cancellera Angela Merkel a la reestructuració del deute, en els termes pactats en el rescat del 2012 i el paquet Juncker proposat com a via per al creixement, només queda un dels esculls més difícils en el serial grec: que les institucions permetin una reforma gradual de les pensions per mantenir el poder adquisitiu.

Si Tsipras acaba portant això a casa, el més probable és que passi la votació al Parlament. La pressió rebuda en els últims dies ha fet que les files del partit se solidaritzin amb el govern, i l’aprovació del compromís podria convertir-se en l’últim gest de resistència. Ara bé, si el soci de govern i l’ala més a l’esquerra de Syriza bloquegen la votació, el país podria veure’s abocat a eleccions.

L’impagament

El risc de no poder abonar la factura de les despeses

Si Grècia no arriba a un acord abans del dimarts 30 de juny no podrà retornar els 1.600 milions d’euros a l’FMI dels trams de rescat. No obstant, la fallida no es declararia fins un mes després. Sigui com sigui, el marge de maniobra de Tsipras es veuria molt reduït davant la fragilitat del sistema financer.

En les últimes setmanes el Banc Central Europeu ha injectat gairebé diàriament diners a les entitats gregues, ara mateix una de les seves úniques fonts de finançament i que, sense acord, quedaria tallada. Probablement, s’haurien d’imposar els temuts controls de capitals per evitar una sagnia de dipòsits que acabi per dessagnar el país. El Banc Central de Grècia ha advertit que això podria portar a la sortida de l’eurozona i fins i tot de la Unió Europea, però no hi ha precedents, i les normes comunitàries no preveuen la sortida d’un país. Queda per veure, a més, l’efecte contagi, que podria afectar Espanya o Portugal.