TROBADA EUROPEA
Internacional 23/08/2016

La UE es conjura per sobreviure després del Brexit

Merkel, Renzi i Hollande treuen múscul en la seva posada en escena del futur disseny d’una nova Europa

Isaac Lluch
3 min
La UE es conjura per sobreviure després del Brexit

HamburgEls símbols no tenen un poder absolut, però poden ser font d’energia inspiradora. Prou que ho saben la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. A la recerca d’una nova visió per a Europa, els líders dels tres motors de la UE es van deixar veure ahir a l’illa italiana de Ventotene. Allà, en plena Segona Guerra Mundial, és on el pensador comunista i antifeixista Altiero Spinelli va ser desterrat per Benito Mussolini i va redactar l’anomenat Manifest de Ventotene per una “Europa lliure i unida”, un dels documents més importants per a la posterior fundació del club europeu.

Merkel, Hollande i l’amfitrió Renzi van visitar la tomba de Spinelli i, per si amb la simbologia no n’hi hagués prou, van dur a terme una compareixença de premsa conjunta a bord del portaavions Garibaldi. Aquest és el vaixell insígnia de l’operació Sofia amb què la Unió Europea segueix la pista de traficants de persones al mar Mediterrani i entrena la guàrdia costanera de Líbia.

La crisi de refugiats afecta tot Europa i està lluny de ser resolta. Merkel, Hollande i Renzi, simbòlicament tres capitans a bord d’un vaixell de guerra, volen sostenir la UE després del xoc provocat per l’adéu anunciat del Regne Unit. La trobada d’ahir va servir, entre altres qüestions, per preparar la cimera europea del 16 de setembre que tindrà lloc a Bratislava, ja sense representació britànica.

“Tothom pensa que Europa és a les acaballes després del Brexit. Però no és així. Tenim la voluntat d’escriure una pàgina millor”, va remarcar Renzi, entre Hollande i Merkel, a bord del Garibaldi. El primer ministre italià va fer una crida a crear el futur de la Unió Europa, on la prioritat absoluta són, segons va dir, la superació de l’afluència massiva d’immigrants, l’ocupació juvenil, les inversions, les reformes estructurals en les energies renovables i la millor integració en l’àmbit industrial. “Nosaltres creiem que Europa no és el problema sinó la solució. Per als populistes, en canvi, tot és culpa d’Europa. No hem de descoratjar-nos pel Brexit”, va resumir Renzi.

“Europa té insuficiències, però també la seva grandesa”, va reblar Hollande, mentre reclamava treballar més per al benestar i la seguretat dels ciutadans de la UE. “Europa ha de fer-se càrrec, millor que ara, de la seva pròpia defensa”, va precisar el president francès, mentre exigia més coordinació en la lluita contra el terrorisme, tant amb controls més severs dintre de l’espai Schengen com amb un intercanvi més eficaç de dades entre els serveis secrets dels diferents països.

En la qüestió econòmica, el president francès va remarcar la necessitat de doblar la dotació de l’anomenat pla Juncker per al foment de les inversions i la construcció d’infraestructures, i va posar èmfasi en el reforç del programa d’intercanvi d’Erasmus per afavorir l’educació, la cultura i la mobilitat dels joves.

Merkel va recordar que la UE està davant “una prova per demostrar la seva eficàcia i competitivitat”. La cancellera va subratllar la importància de protegir-se de les amenaces de l’exterior, però alhora de fomentar la llibertat de mobilitat i residència dins la Unió Europea. “Ens adonem que davant el terror islamista, davant de la guerra a Síria, hem de fer més per la nostra seguretat exterior i interior”, va exposar Merkel.

Tornada als orígens (geogràfics) de la UE

No és casualitat que l’illa de Ventotene fos l’escenari escollit per a una reunió que havia de revifar el projecte europeu després del daltabaix del Brexit. Va ser precisament allà on l’any 1941 dos intel·lectuals italians van donar el primer impuls ideològic al que seria més tard la Unió Europea. El Manifest de Ventotene va ser redactat en aquesta illa per Ernesto Rossi i Altiero Spinelli, quan hi van estar empresonats pel règim feixista italià durant la Segona Guerra Mundial. Per no repetir els horrors d’aquella guerra, el manifest defensava la creació d’una federació d’estats europeus. Considerat un dels textos fundadors de la UE, simbòlicament, el manifest advocava per crear un Parlament europeu escollit per sufragi universal i un govern democràtic amb poders reals en matèries com l’economia o la política exterior. Spinelli està enterrat a l’illa, i els quatre líders europeus reunits ahir allà van dipositar flors a la seva tomba, en un homenatge a aquells que havien imaginat una Europa utòpica que, 75 anys després, es veu cada cop més irreal.

stats