Publicitat
Publicitat

La UE, dividida sobre el futur del president sirià

La Unió Europea, una vegada més, està dividida. Incapaç de trobar respostes comunes a les crisis més importants, aquest cop no ha pogut posar-se d’acord sobre la solució a la guerra de Síria i el paper que hi ha de jugar l’actual president, Baixar al-Assad. França i el Regne Unit, els dos països europeus que lideren l’ofensiva contra els jihadistes a Síria, es neguen a negociar amb el dictador. D’altres, com Espanya, pensen que s’ha de dialogar i fer front conjuntament a l’amenaça de l’EI.

Després de més de quatre anys de combats, més de 250.000 morts i 10 milions de refugiats i desplaçats, la guerra de Síria s’ha enquistat. Un conflicte que ha trucat a la porta d’Europa amb milers de persones que hi busquen refugi. Els ministres d’Exteriors de la UE van consensuar ahir una declaració en què exigeixen a Rússia que “cessi immediatament” els bombardejos sobre posicions de l’oposició siriana i es concentri en l’Estat Islàmic. El text condemna els crims del règim d’Al-Assad, però no hi va haver acord sobre quin paper ha de jugar en una possible negociació política.

Philip Hammond, el ministre britànic, creu que si la comunitat internacional negocia amb Al-Assad hi hauria una radicalització en les files de l’oposició moderada i el conflicte s’agreujaria. Molt diferent és la posició donada per Espanya i que també defensen la gran majoria de països: Al-Assad ha de formar part de la solució, però no del “futur”, va resumir el ministre Manuel García-Margallo. El titular espanyol va afegir que tots els actors han de dialogar, inclosos els països de la regió, i que cal evitar el xoc entre minories religioses per evitar “l’error de l’Iraq”.

“Europa no està unida per facilitar una solució a la crisi [siriana]”, va lamentar ahir l’alta representant per a la Política Exterior, Federica Mogherini. Per això, la declaració final es limita a donar suport al mandat de l’ONU per negociar un procés de transició, que passa per dialogar “amb alguns actors del règim sirià”, sense especificar si es tracta d’Al-Assad.

“La intervenció russa canvia les regles de joc”, va admetre Mogherini. Segons dades de la intel·ligència europea, el 75% dels objectius atacats per les tropes russes a Síria són l’oposició moderada i només un 25% els jihadistes.

La UE va reclamar a Moscou que contribueixi a trobar una solució política i no generi més violència. El temor és que amb la intervenció russa l’oposició es radicalitzi i s’acabi adherint a l’EI o el Front al-Nusra (filial d’Al-Qaida a Síria). Com si fos un episodi de la Guerra Freda, Mogherini va recordar la importància del rol de Rússia i els EUA en el conflicte. Les dues potències tornen a mesurar-se les forces sobre el tauler internacional.