Publicitat
Publicitat

COMBAT AL JIHADISME

La UE intenta desencallar el registre europeu de passatgers

L’atac a París fa pressió sobre l’Eurocambra, que hi veu riscos per als drets de protecció de dades

Des dels omnipresents adhesius negres de # JesuisCharlie fins a les paraules de condemna en tots i cadascun dels discursos, la commoció pels atemptats jihadistes de París va marcar ahir el primer ple de l’any al Parlament Europeu. El mateix dia que el president de França, François Hollande, retia homenatge a París als tres policies morts en els atacs de la setmana passada, la seu francesa de l’Eurocambra, a Estrasburg, afrontava el difícil repte de donar una resposta coordinada a la renovada amenaça jihadista.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va intervenir davant l’hemicicle per demanar als eurodiputats que aprovin el registre de dades de passatgers aeris (PNR en les sigles en anglès). Fins a 17 països de la UE -entre els quals França- ja disposen d’un PNR nacional, un sistema que recull i controla les dades personals de tothom que entra o surt del seu territori en avió. Però la proposta de la Comissió Europea perquè els 28 estats membres registrin i comparteixin aquesta informació es va encallar l’abril del 2013, quan la comissió de Llibertats, Justícia i Interior de l’Eurocambra la va rebutjar pels riscos que suposa en la privacitat i la protecció de dades.

“Sempre he estat a favor del registre de dades de passatgers, i si tinc alguna influència en aquesta cambra intentaré corregir l’error. El tema, definitivament, es tornarà a debatre”, va assegurar ahir en roda de premsa el president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Poc abans, l’eurodiputat ponent de la iniciativa, el conservador britànic Timothy Kirkhope, s’havia compromès a reobrir la qüestió i a “treballar de valent per aconseguir un ampli acord tan aviat com sigui possible”.

Però les reticències de molts eurodiputats pel que fa als drets de privacitat i protecció de dades no han desaparegut. I tot sembla indicar que la nova pressió que els atemptats de París han posat sobre aquest PNR -que els estats membres han erigit com la primera mesura que cal prendre contra el jihadisme- no ha fet més que renovar el pols que mantenien en aquest tema el Parlament i el Consell europeus. Després que l’Eurocambra aturés la creació del registre, el Consell va bloquejar la directiva de protecció de dades aprovada per l’hemicicle. Ara l’aixecament d’aquest bloqueig és una de les condicions que tant socialistes com liberals posen per donar el seu vot al registre de dades.

“Fer respectar el Parlament”

“Hem d’assegurar que el Parlament és respectat pel Consell i, per tant, si el Consell vol el PNR faria molt bé de garantir que tinguem una nova directiva de protecció de dades”, afirmava a l’ARA l’eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar, que presidia la comissió de Llibertats que va frenar el registre europeu el 2013. Aquell projecte només va rebre el suport del PP i els conservadors britànics, mentre que socialistes, liberals, verds i l’Esquerra Unitària Europea s’hi van oposar. Aguilar reclama també algunes esmenes al text, com ara reduir el període previst per mantenir les dades dins del registre, que era de cinc anys.

L’eurodiputada liberal alemanya Sophie in’t Velt, autora d’un bel·ligerant informe contra el PNR, mantenia ahir la seva oposició, convençuda que no tan sols atempta contra les llibertats civils sinó que a més no és una mesura efectiva contra el terrorisme. “La UE va donar una ajuda de 18 milions d’euros a França per crear el seu PNR, que ja està en funcionament. Dir que compartir les dades de passatgers hauria evitat els atemptats és una mentida”, sostenia indignada In’t Velt. En declaracions a l’ARA, l’eurodiputada va qualificar de “vergonyós” que els estats membres de la UE, “que han pressionat agressivament els últims mesos a favor del PNR”, vegin ara en els atemptats de París “una oportunitat per aconseguir tirar-la endavant finalment”. L’eurodiputada ho atribuïa a “una amenaça dels Estats Units que si la UE no comparteix les seves dades de passatgers ells ens denegarien l’exempció de visat”.

Les propostes del seu grup (els liberals ALDE) passen més aviat per convertir el centre europeu d’intel·ligència (IntCen) en una veritable agència d’intel·ligència europea amb informació compartida de tots els serveis d’espionatge. In’t Velt va assegurar que estan “oberts a discutir” el PNR però sota “dues condicions: que hi hagi una proposta nova, perquè la que hi ha sobre la taula ja es va votar i va ser rebutjada al Parlament [no és probable que la Comissió faci una proposta nova], i que es desbloquegi la directiva de protecció de dades”.

En canvi, pels Verds, “no es tracta d’un intercanvi de cromos, sinó de debatre la qüestió de fons, que és l’intent de contraposar justícia amb llibertats”, explicava l’eurodiputat del grup Josep-Maria Terricabras, que també posava en dubte “la relació causa-efecte entre més informació i més seguretat”. En tots els atemptats que hi ha hagut fins ara, des de l’11-M fins a Bombai, passant per Londres i París, les forces de seguretat tenien informació sobre els terroristes, recorda.

Tot i així, els estats insisteixen que “el PNR és una eina necessària”, com afirmava ahir el secretari d’estat de Seguretat espanyol, Francisco Martínez, que també va proposar una reforma legislativa europea en la línia de la que prepara l’Estat del seu Codi Penal, per “adaptar-se a les noves formes de terrorisme i als nous fenòmens lligats a internet”. Mesures que es debatran probablement aquesta primavera, quan està previst revisar l’estratègia de seguretat interior de la UE.