Publicitat
Publicitat

EL DRAMA MIGRATORI

La UE busca fons per retenir els refugiats a Turquia

L’executiu europeu demana contribucions voluntàries als estats

Poc abans d’esclatar la crisi dels refugiats, la relació entre la Unió Europea (UE) i Turquia estava en punt mort. El rebuig d’Ankara a admetre el genocidi armeni, la lluita històrica contra els kurds i la deriva autoritària del president turc, Recep Tayyip Erdogan, preocupaven a Brussel·les. Però la guerra a Síria i l’arribada de milers de refugiats a Europa han fet girar la truita. Ara els Vint-i-vuit estudien desemborsar 3.000 milions d’euros a petició de Turquia per ajudar a gestionar el flux de persones que escapen de territoris en conflicte i entren al continent.

Alhora, Brussel·les es compromet a agilitzar l’entrega de visats i a donar “un nou impuls” a les negociacions sobre l’adhesió d’aquest país a la UE. Tot plegat per evitar que milers de refugiats entrin diàriament a Europa. “L’acord té dos objectius: que es quedin a Turquia i que no vinguin a la UE”, va admetre el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, al final de la reunió de caps d’estat i de govern de dijous.

El Pla d’Acció per Turquia, que Juncker va presentar als altres líders europeus, va rebre un suport majoritari, però el president va demanar als estats membres que estiguin disposats a aportar el finançament que requereixi Ankara, segons expliquen fonts pròximes a la negociació. L’executiu comunitari, per ara, només es pot comprometre a desencallar 500 milions d’euros ja pressupostats, però la resta han de ser contribucions voluntàries dels estats. El govern turc, per la seva banda, va assegurar que aquests diners els ajudaran a pal·liar part del forat de 7.000 milions que ha desemborsat el país per atendre aquestes persones dins del seu territori.

En els pròxims dies seguiran les negociacions, però Brussel·les ha rebutjat obligar els països a oferir els seus diners, tot i que fonts comunitàries asseguren que sense contribucions importants dels estats serà “impossible” evitar que la crisi de refugiats continuï creixent.

Mentre la UE vol tancar “tan aviat com sigui possible” aquesta negociació, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va trepitjar el fre i va alertar que “encara queda molt per fer”, tot i que és una de les líders més convençudes de cooperar amb Turquia i tirar endavant el pla. El que no agrada tant és la moneda de canvi: Erdogan insta a accelerar els tràmits perquè els turcs puguin entrar a la UE sense visat, un pas previst per al 2017. Ankara vol que s’avanci fins a principis del 2016, però la UE s’hi nega mentre Turquia no compleixi els criteris.

Entrada a la UE

Les converses van començar el 2013, però quan la Comissió Europea va avaluar Turquia encara quedaven molts capítols per negociar, com la lluita contra el terrorisme i millores en els drets fonamentals. De fet, els turcs són els únics ciutadans d’un país candidat que encara necessiten visat per poder entrar a territori comunitari. A Alemanya i França els incomoda fer el pas; però també a Grècia i Xipre, amb històriques i díficils relacions amb Ankara. Molts temen que el preu per retenir refugiats a Turquia sigui massa alt.

A la taula de negociació planeja també l’adhesió a la UE del país, que va demanar l’ingrés el 1987, i que s’ha acabat convertint en un etern candidat. El 2005 Turquia i Brussel·les van començar a negociar, però fins ara només han sigut capaces d’obrir 13 capítols dels 35, i vuit segueixen bloquejats. Només un s’ha tancat provisionalment amb èxit.

Dos anys després que Alemanya demanés bloquejar les negociacions, la geopolítica ha fet girar un vent imprevist i favorable a Turquia.

La policia búlgara mata d’un tret un afganès

La policia de Bulgària investiga la mort ahir d’un refugiat afganès que va caure abatut per un tret al coll a la frontera amb Turquia, en el primer episodi de mort per arma de foc conegut que es produeix en la crisi migratòria.

Segons va explicar el número dos del ministeri de l’Interior, la víctima és un home d’entre 20 i 30 anys que juntament amb un grup de compatriotes estava caminant i que va desobeir l’ordre d’aturar-se. Un policia va disparar el tret d’advertència, que va acabar impactant contra el jove. El relat oficial va insistir que els afganesos es van mostrar “agressius” i que la resta de companys van ser detinguts. El primer ministre búlgar, Boiko Boríssov, va tornar de Brussel·les precipitadament cap a Sofia en ser informat de la tragèdia i va ordenar que s’obrís una investigació per aclarir els fets.

Feia mesos que l’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, i l’organització Human Rights Watch havien alertat d’altres incidents a Bulgària. Els organismes reclamen informació sobre immigrants van ser expulsats del país, després que els agents els haguessin pres les pertinences, un fet que suposa una violació de la Convenció del Refugiat.