ELECCIONS PARLAMENTÀRIES A KÍEV
Internacional 28/10/2012

Ucraïna revalidarà a les urnes el règim del president Ianukóvitx

El règim del president ucraïnès es perpetuarà en les eleccions parlamentàries d'avui. Les enquestes donen la victòria al partit del pro rus Víktor Ianukóvitx, que manté entre reixes la seva principal rival.

Carme Riera Sanfeliu
2 min
Una dona divendres en un míting del Partit de les Regions del president Víktor Ianukóvitx.

BARCELONAEls comicis parlamentaris han arribat a Ucraïna i la rival del president Víktor Ianukóvitx i líder opositora, Iúlia Timoixenko, segueix empresonada.

Aquest és el teló de fons d'una cita electoral que examinarà la salut democràtica del país i del seu cap d'estat, durament criticat a Europa i els Estats Units per tancar entre reixes l'emblemàtica líder de la Revolució Taronja per raons polítiques, segons denuncien.

Els comicis d'avui són claus per a Ianukóvitx, perquè la Rada (el Parlament ucraïnès) decidirà els detalls de les presidencials del 2015, en què el cap d'estat opta a la reelecció.

Els sondejos donen la victòria a la formació del president, el pro rus Partit de les Regions, tot i que el fantasma que el 2010 va fer fora del poder el tàndem format per Timoixenko i Víktor Iúsxenko amenaça també l'actual cap d'estat: Ucraïna pateix sota una economia debilitada, i els analistes culpen les autoritats de no introduir les reformes estructurals necessàries i de fer els ulls grossos davant la corrupció.

Sense gaires èxits per reivindicar i a falta d'un programa clar per superar la crisi, el partit de Ianukóvitx ha basat la campanya a exaltar les emocions de les bases electorals -concentrades a les regions russòfones de l'est i el sud del país- amb una eina polèmica: la llengua. El Parlament va aprovar al juliol una llei que millora la posició legal del rus al país i que intensifica les divisions entre els partidaris de Rússia i els pro occidentals.

És precisament entre Brussel·les i Moscou on el president ha desplegat la diplomàcia, i s'ha decantat per l'un o l'altre segons li ha convingut, segons explica l'analista Elena Gnedina, del Centre Europeu d'Estudis Polítics.

Un president "putinitzat"

Kíev ha explicitat les aspiracions europees, però, al mateix temps, el país pateix una "putinització" sota Ianukóvitx, segons denuncia l'oposició. A ulls del president rus, Vladímir Putin, Kíev ha de mantenir-se dins l'òrbita russa i girar l'esquena a Brussel·les. L'etern inquilí del Kremlin té l'instrument òptim per controlar la voluntat de Ianukóvitx: Moscou promet reduir el preu del gas si Kíev entra a la unió duanera constituïda el 2010 per Rússia, el Kazakhstan i Bielorússia. És el projecte més ambiciós del tercer mandat de Putin, una mena d'unió postsoviètica que el tsar vol utilitzar per contrarestar el poder occidental.

Moscou sap que Kíev està en una posició dèbil. El 80% del gas rus que entra a Europa ho fa per territori ucraïnès, i l'obertura a finals del 2011 del gasoducte Nord Stream l'amenaça, perquè connecta Rússia amb Alemanya sense passar per Ucraïna.

Les enquestes mostren que l'oposició pro occidental no té possibilitats de capgirar un Parlament controlat pel partit del president, que s'allunya d'una Europa crítica amb la persecució dels opositors. Brussel·les ha congelat l'acord d'associació d'Ucraïna amb la Unió Europea, que s'havia de firmar el desembre de l'any passat. El cor diplomàtic d'Europa s'ha mantingut tan hieràtic com sembla que està disposada a quedar-se la major part de la comunitat internacional fins que no vegi sortir Iúlia Timoixenko de la cel·la.

stats