Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A EUROPA

Els crítics culpen Valls de la desfeta electoral dels socialistes a França

El partit atribueix a la crisi econòmica la pèrdua de poder regional

Un any després de ser nomenat nou primer ministre de França, Manuel Valls no ha aconseguit evitar una nova debacle del Partit Socialista (PS). Els resultats de les eleccions departamentals han confirmat la deriva del partit i han manifestat un canvi de rumb en la política francesa. Si bé els resultats no comportaran grans canvis polítics -almenys per ara-, la jornada de diumenge va mostrar la dinàmica positiva de Nicolas Sarkozy i la seva UMP, així com del Front Nacional, i una ressaca especialment dura per al Partit Socialista.

El PS passarà de governar en 59 departaments a fer-ho en només 31, mentre que la UMP, que abans ho feia en 40, ara ho farà en 67. La magnitud de la derrota també es pot veure en la pèrdua de departaments emblemàtics com el de Corrèze, feu del president Hollande, i l’Essonne, la terra de Manuel Valls. Conscient que cal una reacció, el primer ministre es reunirà avui amb els diputats socialistes per analitzar la situació i traçar un nou full de ruta per aixecar el cap de cara a les eleccions regionals de finals d’any i les presidencials del 2017. Diumenge els diputats del sector crític del partit van demanar a Valls que faci noves polítiques per sortir del cercle viciós en què està el partit. “Fa falta un salt endavant”, deia la senadora Marie-Noëlle Lienemann. “Continuar com abans sense canvis seria ignorar el xoc polític en què es troba França”, afirmava el diputat Christian Paul.

La divisió interna del Partit Socialista ha sigut una de les causes de la derrota electoral. La divisió ja es va advertir en la recent votació de l’anomenada llei Macron, una ambiciosa reforma impulsada per Valls que preveu liberalitzar l’economia i augmentar la capacitat de despesa de les famílies. Els diputats socialistes alineats més a l’esquerra es van negar a donar-hi suport, però Valls va tirar pel dret i va aprovar el text per decret. Poc abans, Arnaud Montebourg, l’aleshores ministre d’Economia, i Benoît Hamon, ministre d’Educació, havien plegat per divergències amb el primer ministre.

Ponts amb les esquerres

A més de la reconstrucció interna, sobre la taula també hi ha un acostament a les forces d’esquerra per guanyar embranzida al final de la legislatura. No es descarta l’entrada dels Verds al govern, tot i que el mateix Valls ha insistir que no hi hauria canvis a l’executiu.

Valls fins i tot ha cancel·lat la seva assistència avui a la cimera franco-alemanya, precisament el dia que compleix un any en el càrrec. L’actual primer ministre va substituir Jean-Marc Ayrault precisament després d’una derrota electoral, en aquell cas en les municipals.

Llavors Hollande buscava en Valls un tarannà sòcio-liberal i donar més pes a l’ala centrista del partit, un revulsiu per recuperar el rumb del partit. Però aquella derrota a les municipals només va ser l’avantsala de la derrota a les europees, que van confirmar l’ascens del Front Nacional. El PS esperava minimitzar la caiguda, però s’han confirmat els pitjors pronòstics.

La cúpula socialista llegeix la derrota en el context de la crisi econòmica, que considera única causa de la situació. Als ciutadans se’ls ha esgotat la paciència després de les incomptables promeses de creixement de François Hollande des de la seva arribada a l’Elisi, el 2012. L’atur s’ha disparat fins al 10% i el creixement desitjat per Valls no arriba. Molts apunten el binomi Hollande-Valls com a gran culpable de la situació dels socialistes. Ara mateix el president només té un 21% de popularitat i Valls tot just el 32%.

El primer ministre francès és conscient que la derrota de diumenge es deu a un vot de càstig dels seus electors. “Els francesos han manifestat altre cop les seves esperances, les seves exigències, la seva ràbia i el cansament davant d’una vida quotidiana massa difícil”, va dir Valls. El director adjunt del diari Le Parisien, Jean-Marie Montali, va ser més gràfic i va situar el govern “en un carreró sense sortida i condemnat a seguir esperant vés a saber quin miracle” per culpa d’haver fet una mala política.