Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

Veneçuela, forçada al canvi, diu adéu a un any negre

Fidels a la tradició, després de menjar-se un bon plat de llenties, a l’Amira i els seus amics quasi se’ls escapaven les llàgrimes acomiadant el fatídic 2014 amb una mà dedicada al raïm i l’altra aferrada a uns quants bitllets, aquest any, nord-americans. Tots els rituals dels veneçolans per atreure l’abundància eren pocs la mitjanit del 31 de desembre per intentar revertir la situació d’un país que enceta el 2015 immers en una profunda crisi econòmica inútil d’exorcitzar amb els extradevaluats bitllets de bolívar.

El 2014 ha sigut l’any en què els veneçolans es van abocar als carrers contra Nicolás Maduro i el de la sonada detenció de l’opositor Leopoldo López. També és l’any que va acabar amb 24.980 assassinats i una palpable divisió del chavisme, que va encaixar les crítiques i la sortida de membres històrics com el mentor ideològic de Chávez. Encara més evident ha sigut la fragmentació de l’aliança opositora amb un Henrique Capriles en misteriós segon pla. Però el 2014 serà recordat, sobretot, com l’any de l’hecatombe econòmica veneçolana.

El malson econòmic

La realitat ha sigut tan dolorosa que el govern de Maduro va arribar a pensar que la millor opció per evadir crítiques era silenciar durant mesos les xifres oficials. I ho va fer des de l’agost fins a dimarts passat, quan el Banc Central va reconèixer que la inflació acumulada fins al novembre va arribar al rècord del 63,6% i va admetre que el país està en recessió. Sorpresa? Com si els veneçolans no s’haguessin adonat que els preus s’han arribat a quadruplicar en un any o que des de fa mesos és una odissea trobar productes bàsics, com llet i farina als supermercats! Sense parlar, esclar, de l’escassetat de dòlars en un país amb control de canvi des del 2003, una situació que ha disparat quasi un 300% la moneda nord-americana al mercat negre i ha intensificat els milionaris impagaments del govern, i ha deixat, per exemple, una escassa oferta de vols al país.

Per si no n’hi havia prou, el 2014 ha dit adéu amb la dràstica caiguda dels preus del petroli, reduint a la meitat els ingressos de la nació amb més reserves de cru del món i fent cada cop més plausible l’escenari del default veneçolà pronosticat pels mercats financers. “Som víctimes d’una guerra econòmica”, repeteix irat Maduro.

Contra les cordes en un any electoral

Amb un suport que continua en caiguda lliure i que ara s’estima en un 22%, el president anunciava el 30 de desembre que té un pla estructural per reactivar l’economia, però, com en altres ocasions, no en va donar detalls. Maduro es va limitar a dir que inclourà una “optimització” de la despesa pública, una reforma fiscal i els esperats anuncis en matèria canviària. Serà durant els pròxims dies quan anunciï les mesures impopulars que ha postergat tots aquests mesos i que arribaran en un any electoral clau, en què el chavisme i l’oposició es disputaran el poder del Parlament.

“A aquestes altures del joc, la popularitat del president Maduro no té importància per prendre les mesures que ha de prendre. Ha de devaluar la moneda, augmentar el preu de la gasolina (la més barata del món) i suavitzar el discurs contra l’empresa privada”, estima el president de l’enquestadora Datanalisis, José Antonio Gil. I mentre a casa l’estructura trontolla, a fora el revestiment comença també a debilitar-se.

L’inici de la normalització de relacions entre Cuba, el seu protegit, i els injuriats Estats Units “ha sigut una galleda d’aigua freda i una pèrdua d’influència regional enorme per a Caracas”, afirma la internacionalista Elsa Cardozo. Els veneçolans tenen pocs motius per brindar aquest 2015.