Vicente Garrido: "Tendim a pensar que un acte de brutalitat extrema és obra d'un boig"

Especialitzat en criminologia violenta, Vicente Garrido (València, 1958) ha dedicat la seva carrera a assessorar sobre la readaptació de delinqüents. És pioner en l'estudi dels assassins en sèrie a Espanya i acaba de publicar la seva primera novel·la de ficció, Crímenes exquisitos (Versátil, 2012). Considera que una persona equilibrada pot cometre un acte d'una brutalitat extrema, però argumenta que la societat tendeix a catalogar aquests individus com a persones allunyades de la realitat.

Com s'ha determinat que l'assassí d'Oslo i d'Utoya no és boig?

Era qüestió d'estudis. El primer va determinar que era esquizofrènic paranoide i que tenia un estat psicòtic en el moment de la matança, però en canvi l'altre va concloure que no pateix cap alteració mental greu. Amb perfils com aquest és molt difícil determinar la situació de l'acusat, tot depèn del seu vincle amb la realitat objectiva.

Quin és el protocol que se segueix en aquests casos?

La qüestió és esbrinar si la persona està integrada en la realitat, si tenia un coneixement precís del que feia i voluntat de cometre els crims. Si s'arriba a la conclusió que vivia realment separat de la realitat, a través d'al·lucinacions i deliris, determinarem que és un malalt mental.

Es tracta d'un debat recurrent?

Absolutament. En vista d'una massacre d'aquesta extrema brutalitat, tendim a pensar que el criminal no es regeix pels pensaments de la realitat. És un vell problema. ¿Fins a quin punt el mal està relacionat amb la bogeria? Quan la majoria de ciutadans van obrir el diari l'endemà i es van informar de com havia actuat Breivik, segur que el primer que van pensar és que la massacre era obre d'un boig i pertorbat. Per això hi va haver dos informes mèdics oposats.

Com pot reintegrar-se a la societat un monstre com Breivik?

Crec que no existeix cap altre cas com el de Breivik a Noruega i, malgrat tenir un sistema que es basa en la rehabilitació, crec que no podran fer cap altra cosa que assisteixi a tallers de foment de la tolerància, si vol participar-hi. Però dubto que accepti que s'ha equivocat.

¿Breivik és diferent dels autors de tirotejos als Estats Units?

La gran diferència és que no ha acabat suïcidant-se ni ha mort abatut pels agents, com en la majoria de casos. Potser el tiroteig en un cinema de Denver durant una projecció de l'última pel·lícula sobre Batman el mes passat és el cas més semblant.

La ideologia hi té un rol especial?

No, és senzillament la seva excusa per mantenir-se equilibrat mentalment. Necessita reafirmar-se per no tornar-se boig i per això segueix predicant que és un croat. És semblant a l'actitud d'un terrorista. No pots aixecar-te pensant que has assassinat, sinó que penses que formes part d'un projecte per poder tirar endavant. Parlar de terroristes penedits és una milonga, perquè significa acceptar i viure amb la culpa. En canvi, si dónes força a les teves idees, pots mantenir l'autoestima i tirar endavant, en lloc de suïcidar-te.