Publicitat
Publicitat

ITÀLIA

Victòria amb regust amarg per a l’esquerra de Renzi a les eleccions regionals

El primer ministre italià guanya en cinc dels set departaments però perd pel camí el 27% dels vots

El Partit Demòcrata (PD) de Matteo Renzi ha tornat a guanyar les eleccions regionals parcials a Itàlia: ha aconseguit la victòria en cinc de les set regions en joc en les eleccions que es van celebrar diumenge. No obstant, la formació ha patit una baixada important de suport electoral i més d’un disgust. El principal entrebanc se l’ha trobat a la regió de Gènova, la Ligúria, que ha passat a mans del centredreta. En canvi, el PD ha arrabassat a la dreta de Silvio Berlusconi la regió de la Campània, que té Nàpols com a capital.

El Partit Demòcrata conserva les regions de la Pulla, la Toscana i les Marques. També manté l’Úmbria, però pels pèls, i això que és una de les regions que tradicionalment més vota formacions d’esquerra d’Itàlia. A la important regió del Vèneto, la Lliga Nord repeteix l’èxit: l’actual governador, Luca Zaia, ha aconseguit el 50% dels vots.

Malgrat que a les regionals hi juguen alguns factors diferents dels de la política nacional, queda clar que ha decaigut, i molt, l’entusiasme de les europees de fa un any, en què el partit del primer ministre Renzi va aconseguir un 40% dels vots. Ara s’ha hagut de conformar amb un 23%.

En canvi, ahir el partit antisistema del còmic Beppe Grillo, el Moviment 5 Estrelles, estava exultant perquè ha aconseguit el segon lloc. Frega el 20% de vots i ha sigut fins i tot primera força en tres regions. I el partit xenòfob Lliga Nord, liderat per Matteo Salvini, ha arrabassat el lideratge de la dreta al partit de Silvio Berlusconi, Força Itàlia, avançant especialment en les regions del centre. Ahir Salvini va proclamar: “La veritable alternativa a Renzi som nosaltres”.

En bona part el desinflament del PD és fruit d’un autogol, perquè un dels factors que més l’han castigat ha sigut la divisió interna.A la Ligúria la candidata de Renzi, Raffaella Paita, que partia com a favorita, ha perdut la regió després de deu anys de poder del PD, precisament perquè no només ha hagut de competir contra el candidat de Força Itàlia, Giovanni Toti, que serà el nou governador, sinó també contra un partit d’esquerra liderat per Luca Pastorino. Aquest candidat no només havia abandonat Renzi, sinó que comptava també amb el suport de rebels interns del PD, com Pippo Civati. Paita ha obtingut el 27,84% dels vots, i Pastorino el 9,41%. Sense divisions, per tant, l’esquerra probablement hauria vençut Toti (34,44%).

El desencantament amb les polítiques del PD, considerades massa dretanes per part de l’electorat més esquerrà, s’ha plasmat també en les dificultats que ha trobat el partit en altres regions i en l’augment de l’abstenció. La participació en aquestes regionals ha sigut només del 52,2%, quasi 12 punts per sota de la de les passades eleccions.

Renzi, per tant, haurà de prestar possiblement més atenció a partir d’ara a l’ala més esquerrana del partit, que tot i ser minoritària li planta cara constantment al Parlament i ara li ha fet la guitza a les regionals. Ahir Renzi va preferir donar un cop d’efecte amb un viatge sorpresa als militars italians a l’Afganistan.

El primer ministre, a més, ha de bregar amb una victòria contestada a la Campània. El seu candidat, Vincenzo de Luca, exalcalde de Salern, va ser considerat “impresentable” a les eleccions per part de la comissió parlamentària antimàfia per haver estat condemnat el 1988 en primera instància per abús de poder. La llei italiana coneguda com a Severino veta candidats que tinguin penes pendents. De Luca, però, està a l’espera d’una condemna definitiva.

París i Berlín s’alien per reformar les quotes dels immigrants

França i Alemanya van presentar ahir esmenes a la proposta de la Comissió Europea sobre el repartiment per quotes dels refugiats que arriben a Europa pel Mediterrani. En un comunicat conjunt, els titulars de l’Interior de França i Alemanya coincideixen que el repartiment “primer de tot haurà de tenir més en compte els esforços que ja han fet els estats membres” en mecanismes de protecció i assistència, com l’admissió humanitària. Actualment cinc estats (França, Alemanya, Suècia, Itàlia i Hongria) assumeixen el 75% dels demandants d’asil, una situació “insostenible”, segons els dos ministres. En aquesta mateixa línia, defensen que en aquests països europeus d’arribada els immigrants siguin traslladats a “centres d’espera” pròxims al desembarcament, i que es faci allà la selecció per a la ràpida expulsió dels que no siguin susceptibles d’acollir-se al estatut de refugiats. A més, reclamen poder exigir en cas de necessitat “imperiosa” el visat a ciutadans dels Balcans, que des del 2013 tenen portes obertes a la Unió Europea.