Vigilància massiva, l’aposta europea contra el terrorisme

BarcelonaLes revelacions d’Eduard Snowden el 2013 van fer saltar totes les alarmes per la col·laboració d’alguns estats europeus amb els programes de vigilància massiva de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA). Després de dos anys i dos atacs terroristes en territori europeu, França, el Regne Unit i Alemanya ara volen exigir als proveïdors d’internet com Google que retinguin les dades dels seus usuaris i les posin en mans dels seus serveis secrets per investigar casos de terrorisme.

França ha sigut el primer a fer un pas ferm en aquesta línia. El Parlament francès va donar el seu vistiplau al maig a una llei que permet als serveis secrets reclamar dades a les operadores d’internet per detectar una amenaça terrorista. A més, si la cambra alta aprova el text, per primer cop les autoritats franceses no necessitaran autorització judicial per punxar telèfons a sospitosos de terrorisme.

Però segons Moussa Bourekba, investigador francès del CIDOB expert en el món àrab, França vol anar més enllà i reforçar la seguretat a nivell europeu. Bourekba explica que París està fent molta pressió a Brussel·les perquè s’adopti el polèmic sistema de registre dels passatgers que entren i surten de la UE, conegut com el PNR.

Mentrestant, al Regne Unit ja fa anys que els conservadors volen ampliar el poder dels serveis secrets per combatre el radicalisme. Els atacs a la revista francesa Charlie Hebdo i la victòria per majoria absoluta de Cameron al maig aplanen el camí per aprovar la popularment coneguda com a llei dels tafaners, que també obligarà les companyies d’internet a mantenir registres de l’activitat dels seus usuaris i posar-los a disposició de les autoritats britàniques si ho requereixen.

Fins i tot a Alemanya, un dels països més reticents a la vigilància massiva, Merkel ha fet tímids moviments per introduir una versió descafeïnada de les propostes francesa i britànica. Segons el diari alemany Die Welt, el gabinet de la cancellera vol demanar aquest juny al Bundestag l’aprovació de la reforma de la llei de retenció de dades.

Malgrat que el text posa bastants límits, la resta de partits al Parlament s’han mostrat molt crítics amb la reforma i consideren que representa una violació dels drets de la privacitat. L’escàndol sobre la col·laboració del BND, els serveis d’intel·ligència alemanys, amb l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA per espiar polítics i empresaris europeus tampoc facilitarà que s’aprovi la reforma de Merkel.

I és que arreu d’Europa han aflorat veus crítiques amb el control massiu de dades a internet per prevenir atacs terroristes. Segons Pere Vilanova, investigador del CIDOB, el fenomen de la radicalització a Europa ha evolucionat i “ha obligat a revisar i repensar els protocols i els instruments per fer-hi front”. Tot i això, Moussa Bourekba critica que lleis com la francesa “poden empènyer les persones radicalitzades a llocs on no se’ls pot controlar, com el darknet, una xarxa d’internet clandestina”.

Una altra de les crítiques recurrents és que la vigilància massiva no ha evitat cap atac terrorista. “Els programes d’espionatge no van detectar ni aturar l’atac a Boston”, afirma Emily Taylor, experta en governança a internet. Segons ella, s’hauria d’apostar per fer investigacions basades en habilitats humanes, en comptes de captar dades a gran escala.

Seguretat versus privacitat

Amb tot, un cop més ha reaparegut a Europa el dilema entre seguretat i privacitat. El gener del 2015, gairebé de manera premonitòria, el Consell d’Europa va emetre un informe que descrivia les pràctiques de vigilància massiva com una amenaça fonamental per als drets humans. “És molt preocupant pel que fa a la protecció de la vida privada”, reconeix Bourekba.

No obstant, Cristina Blasi, professora de la UAB i experta en protecció de dades, assegura que la Unió Europea té les mans lligades si els estats vinculen la retenció de dades a la seguretat nacional. “En principi, les lleis de protecció de dades de la Unió Europea no són d’aplicació per a activitats de serveis d’intel·ligència dels estats membres”, afirma Blasi.

En aquest sentit, Taylor creu que els europeus estem en la mateixa situació que els americans. “Les revelacions de Snowden van ser un gran xoc per als líders europeus, perquè es van adonar que no tenen poder per protegir els drets dels seus ciutadans de les companyies i els serveis secrets nord-americans”, alerta Taylor, investigadora del think tank Chatham House.