Barcelona“Em miro la solució dels dos estats i la d’un sol estat i m’agrada la que les dues parts vulguin. Puc viure amb qualsevol de les dues: durant un temps vaig pensar que els dos estats semblaven la solució més fàcil, però si Bibi i els palestins estan contents, jo estic content amb el que ells vulguin”. Amb aquestes frases, pronunciades com qui no vol la cosa, el president Donald Trump va tirar per terra dimecres més de 20 anys de diplomàcia nord-americana al Pròxim Orient, seguida tant per les administracions demòcrates com per les republicanes.
Bibi -com anomenen en el seu cercle més íntim el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu- amb prou feines podia amagar la satisfacció per les paraules de Trump, que repetien fil per randa els seus arguments: tornar a presentar l’Iran, amb qui Obama es va reconciliar, com una amenaça i exigir als palestins que reconeguin el caràcter jueu de l’estat d’Israel.
Aquesta segona idea delata també les incoherències del plantejament de Trump, que ha fet de la imprevisibilitat una estratègia guanyadora. La solució d’un sol estat només pot passar pel reconeixement dels drets dels palestins en pla d’igualtat, excepte si aquest estat té caràcter jueu i el que es pretengui és la institucionalització d’un sistema d’apartheid. Perquè encara és més important el que Trump no va dir: en cap moment es va referir a l’estat palestí que podria conviure amb l’israelià en una hipòtesi de dos estats. De fet, que la Casa Blanca es desentengui d’aquesta sortida i deixi de defensar l’existència de l’estat palestí contradiu els plantejaments del lobi jueu dels EUA, l’AIPAC, que defensa els dos estats.
En el seu aïllacionisme, Trump apunta a una retirada que dona carta blanca a la potència ocupant, superior militarment i tecnològicament. No és casualitat que, des de la investidura de Trump, Netanyahu hagi accelerat la construcció de colònies a Cisjordània l’any que es compleix el 50è aniversari de l’ocupació de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i la península del Sinaí i els alts del Golan.
Sobre el terreny, l’aprofundiment de la colonització de Cisjordània està fent inviable la solució dels dos estats, que molts palestins ja donen per descartada. Però alerten que la política d’un sol estat pot ser un tret al peu. Fins i tot si no s’hi inclou Gaza, sense la separació del territori, la dinàmica demogràfica en un sol estat amb drets democràtics per a tothom entre el Mediterrani i el riu Jordà faria que aviat els jueus fossin una minoria dins del país, cosa que de facto eliminaria el caràcter jueu de l’Estat. El més preocupant de les paraules de Trump és, potser, que mostren molt poc coneixement del problema.
