Publicitat
Publicitat

CRISI REGIONAL

Diaoyu versus Senkaku: molt més que un nom

Xina-Japó, una tensió històrica i geopolítica

Arreu de la Xina s'estenen les protestes contra la pretensió japonesa d'exercir sobirania sobre unes illes deshabitades que són a l'est de la Xina, al nord-est de Taiwan i a l'oest d'Okinawa. Les protestes coincidien ahir amb l'aniversari d'un malson xinès. El 18 de setembre del 1931 soldats japonesos van sabotejar uns ferrocarrils a la frontera entre Manxúria i la Xina, i en van donar la culpa a "rebels" xinesos. L'incident va servir d'excusa per a la segona guerra sinojaponesa. La primera va ser el 1895, quan el Tractat de Shimonoseki va cedir al Japó l'illa de Taiwan i d'altres, algunes conegudes com a Diaoyu per la Xina, com a Tiaoyutai per Taiwan, com a Senkaku pel Japó i com a Pinnacle per la marina britànica.

El Japó controlava les illes fins al final de la Segona Guerra Mundial el 1945, quan els EUA van assumir la seva administració civil. El 1971 el Tractat de Reversió d'Okinawa preveia tornar el control de les illes al Japó. L'any 1969 s'havien identificat possibles reserves de petroli a prop a les illes. A partir del 1972, tant la República Popular com Taiwan i el Japó comencen a reclamar la sobirania d'aquestes illes, que segons la Xina formen part del seu territori des del segle XIV. Quaranta anys després, el govern japonès acaba de comprar les illes que encara estaven en mans privades, però ni la Xina ni Taiwan reconeixen la validesa d'aquesta transacció.

Més enllà de l'evident interès de les tres parts a explotar-ne els recursos energètics, hi ha factors geopolítics en joc. Discrepen en altres temes, però tant la Xina com Taiwan identifiquen les illes com a territori xinès. El Japó no reconeix Taiwan com a país i nega la sobirania de la República Popular. La pèrdua de Taiwan a l'imperialisme japonès va ser una experiència traumàtica per a la Xina, i l'actual govern no renunciarà mai a la recuperació de la integritat territorial que hi va haver abans de les agressions estrangeres que van trossejar el territori els segles XIX i XX -entre les quals les dels EUA i el Japó.

Com la resta de l'Àsia oriental i del sud-est, la Xina no oblida l'intent japonès de crear una zona de coprosperitat mútua de l'Àsia oriental per la via de la colonització. Com a aliat del Japó i com a part interessada a controlar la regió, els EUA també juguen un paper rellevant en aquest conflicte. Hi ha d'altres illes disputades per la zona, també presumptament riques en recursos energètics. Diversos països discuteixen la manera d'interpretar en dret internacional el concepte d'aigües territorials. Tots proclamen la necessitat de buscar solucions negociades, però hi ha maniobres militars enmig.

Una estratègia perillosa

Mentrestant, la reacció popular, de rebuig al Japó, alimentada per la memòria històrica i l'orgull que genera la recuperació per part de la Xina del seu lloc com a potència mundial, és una arma de doble tall perquè la ira que es mostra cap al Japó podria girar-se contra l'estat-partit de la República Popular si no és capaç de fer valer les pretensions xineses en la disputa.