Publicitat
Publicitat

CURSA ARMAMENTÍSTICA

La nau no té capacitat operativa i només es destinarà a fer proves

La Xina incorpora a l'exèrcit un portaavions soviètic reformat

Amb un acte al qual van assistir els principals dirigents polítics del país, la Xina va posar ahir en servei el seu primer portaavions -una embarcació comprada a Ucraïna el 1998 i reformada de dalt a baix-, en plena escalada de tensió amb els seus països veïns, especialment el Japó, pel control dels mars que envolten el gegant asiàtic.

Però malgrat el to triomfal que va tenir l'acte de posada en servei d'aquest nou portaavions, al qual van assistir el president, Hu Jintao, i el primer ministre, Wen Jiabao, i els comentaris exaltats de molts experts militars xinesos sobre la importància de la nova embarcació, només serà utilitzada per fer entrenaments i assajos diversos.

El Liaoning -que és el nom de la província on s'ha dut a terme la reforma de l'embarcació- porta estampat als costats el número 16 que indica que està destinat només a formació. De fet, la Xina no té avions capaços d'aterrar al portaavions i els aterratges de prova s'han hagut de fer en terra ferma.

Però tot i això, la presentació en públic del portaavions al port de Dalian va ser ahir una ocasió ideal per estimular tota mena de sentiments patriòtics, que han augmentat els últims dies per la disputa entre la Xina i el Japó pels illots Senkaku/Diaoyu al mar de la Xina Oriental.

A més, la posada en servei de la nova embarcació militar sembla que indiqui un reforç la unitat nacional, just abans que el Partit Comunista xinès comenci d'aquí unes setmanes un transcendental congrés -que només es fa cada deu anys-, en què s'ha de rellevar tota la cúpula dirigent del país.

El portaavions "augmentarà la capacitat operativa de l'armada xinesa" i ajudarà el país "a protegir eficaçment la sobirania nacional, la seguretat i els interessos de futur, va assegurar ahir el ministeri de Defensa xinès.

Però els experts militars nord-americans han rebaixat la importància de l'entrada en servei del portaavions. Alguns oficials militars dels EUA han comentat irònicament que veuen bé que la Xina tiri endavant la construcció del seu propi portaavions i les embarcacions que l'han d'acompanyar, ja que això seria una despesa inútil de diners.

De ben poca cosa

"La veritat és que per a l'armada xinesa aquest portaavions no serveix de res", assegura You Ji, investigador a la Universitat Nacional de Singapur. "Davant del potencial dels EUA faria ben poca cosa i contra els principals veïns de la Xina com a màxim serveix només d'intimidació", diu aquest expert.

La gran qüestió és si ara la Xina seguirà en aquest camí i construirà el seu propi portaavions a partir del 2015, com asseguren alguns analistes, i la clau serà si aconsegueixen desenvolupar avions capaços d'aterrar en una nau en moviment. "És un procés llarg, molt llarg, construir aquest mena d'avions", assegura You.

En contrast amb l'escepticisme expressat pels experts militars de fora de la Xina, Li Jie, investigador de l'Institut Xinès de Recerca Naval, va afirmar en una entrevista al Diari del Poble -l'òrgan oficial del règim- que el portaavions era un primer pas en el canvi d'estil i estructura operativa de l'exèrcit xinès.