CENSURA
Internacional 04/06/2017

La Xina reforça la muralla d’internet

Pequín aprova una llei de cibersegurat per restringir encara més els continguts a la xarxa

Dolors Rodríguez
4 min
Una noia consultant el seu correu en un cafè de Xangai.

PequínHi ha un món sense Facebook, Twitter, Google o WhatsApp, i no és un món petit. Té més de 700 milions d’internautes i es troba darrere del que popularment es coneix com “la gran muralla d’internet”, l’efectiu gran tallafocs desenvolupat pel govern xinès que, a més d’impedir l’accés a aquestes eines de la xarxa, controla fèrriament els continguts als quals tenen accés els xinesos.

La censura no és un tema tabú a la Xina, és una realitat de la qual el govern no s’avergonyeix i que defensa activament com a part de la seva política per protegir la seguretat nacional i la dels seus ciutadans.

L’últim exemple és la llei de cibersegurerat que ha entrat en vigor aquest mes davant el rebuig de les empreses estrangeres, que es queixen que restringirà la lliure competència. Davant les crítiques, Pequín ofereix 19 mesos a les companyies estrangeres per adaptar-se.

A més dels aspectes que afecten les empreses, la nova llei prohibeix expressament la publicació a internet de continguts que atemptin contra l’“honor nacional”, que afectin l’“ordre econòmic i social” o que tinguin l’objectiu d’“enderrocar” el govern del Partit Comunista. La redacció és prou ambigua perquè es pugui adaptar a qualsevol situació.

El 2003 el govern xinès va posar en marxa un efectiu firewall per controlar l’accés i els continguts a internet i, amb els anys, l’ha anat perfeccionant.

El resultat és que des de la Xina no es disposa d’accés a la majoria d’eines d’internet que s’utilitzen a Occident. Pequín ha bloquejat els serveis de Google: oblida’t a la Xina d’utilitzar el Gmail, ja que no funciona i la pàgina del cercador Google no es carrega. Malgrat els esforços de Mark Zuckerberg per aprendre xinès, Facebook continua prohibit a la Xina, igual que YouTube, WhatsApp i Instagram.

Premsa internacional

Les webs de mitjans de comunicació com The New York Times, Bloomberg News o El País també estan bloquejades des que van publicar informació sobre la fortuna oculta dels mandataris xinesos. També es filtren paraules clau i es bloquegen resultats sobre temes sensibles com Taiwan, el Tibet, Xinjiang [el nom oficial de la regió de la minoria musulmana dels uigur] o la massacre de Tiananmen.

Si des de la Xina es vol accedir lliurement a internet s’ha d’usar un VPN (xarxa de protocol virtual), un programari que permet saltar el “gran tallafocs xinès”. Per descomptat, això està prohibit i en els últims tres anys el govern ha endurit el control.

La realitat és que el bloqueig a la premsa estrangera no inquieta la població xinesa. Per a la ciutadania, és molt més preocupant la censura a les actives xarxes socials com Weibo, on els comentaris crítics amb les polítiques del govern són eliminats ràpidament.

Des que Xi Jinping va arribar a la presidència el control sobre internet i la censura s’ha endurit. Les empreses estan obligades a facilitar les dades reals dels usuaris i el control sobre els continguts ha forçat a tancar centenars de blogs. La censura arriba a nivells ridículs, com ara impedir que la cerca de “el gros Kim”, com es coneix popularment el líder nord-coreà, Kim Jong-un, doni resultats. El gran tallafoc provoca que internet vagi molt lent en els dispositius fixos, però ha incentivat el desenvolupament de la tecnologia mòbil i d’apps xineses capaces de fer gaudir de l’experiència de la comunicació, les compres o l’oci.

Oferta de serveis

Cal armar-se de paciència perquè es carregui la web d’una universitat estrangera en un ordinador, però rebre missatges, compartir fotos, buscar un taxi, pagar en un restaurant, comprar unes sabates o trobar parella a través de les nombroses pàgines de contactes des del mòbil és fàcil i ràpid.

La majoria de la població es connecta a internet a través d’un dispositiu mòbil, i el govern va demanar durant la passada Assemblea Nacional que es redueixin les tarifes d’accés a la xarxa per impulsar el desenvolupament. La principal operadora, China Mobile, va anunciar a l’abril ofertes de 12 gigues en dades més trucades per uns 25 euros al mes. Tot i que hi ha tarifes a 10€. Les altres dues operadores, China Unicom i China Telecom, reduiran els preus un 30% a la tardor.

Aïllats en la seva especial intranet, amb les seves pròpies eines virtuals i amb un absolut control sobre la informació, els governants xinesos defensen sense complexos un model en què es renuncia a la llibertat a favor de la seguretat.

Revisions per a les empreses estrangeres

Pequín assegura que la nova llei de ciberseguretat pretén protegir les xarxes xineses, la seguretat nacional i les dades dels ciutadans i les empreses.

La llei obliga que les dades recollides a la Xina per empreses nacionals i estrangeres quedin emmagatzemades en servidors xinesos i hagin de ser inspeccionades i auditades si són traslladades a l’exterior. També preveu revisions de seguretat a empreses estrangeres que operin en sectors clau, com per exemple energia o finances, que poden suposar accés a informació confidencial de l’empresa.

L’administració xinesa defensa que l’objectiu no és limitar l’accés de les empreses estrangeres al mercat xinès sinó salvaguardar la sobirania del ciberespai per evitar atacs com el del virus WannaCry.

Assegura que la normativa no restringeix ni la tecnologia ni els productes de les empreses estrangeres, ni tampoc el flux de dades al mercat xinès.

La cambra de comerç de la Unió Europea a la Xina s’ha mostrat especialment crítica, ja que adverteix que la llei és confusa i de difícil compliment i que obstaculitzarà l’entrada d’empreses estrangeres.

stats