Publicitat
Publicitat

La Xina aprova una polèmica llei de seguretat que estreny el control sobre internet, les finances i la religió

Experts alerten que la norma obre la porta a prohibir la venda de tecnologia estrangera en el país

La Xina ha aprovat aquest dimecres una nova llei de seguretat que ha suscitat gran controvèrsia pel fort control que imposa sobre diversos àmbits, des de les finances fins a la ciberseguretat i també a la religió. Experts i organitzacions alerten des de fa temps que aquesta nova llei pot coartar encara més llibertats al país.

Aquesta mena de 'Patriot Act' xinesa, que portava mesos sent analitzada per l'Assemblea Nacional Popular (ANP, el Legislatiu xinès), ha estat aprovada aquest dimecres per una aclaparadora majoria: 154 dels 155 diputats han votat a favor, mentre només un s'hi ha abstingut, segons publica l'agència oficial Xinhua.

Pendent de ser signada pel president, Xi Jinping, la llei amplia el concepte de seguretat nacional en línia amb l'estil de lideratge fort que abandera el mandatari des que va arribar al poder el 2013.

Així, emfatitza el lideratge del Partit Comunista de la Xina (PCX) per establir un "sistema de seguretat nacional centralitzat, eficient i autoritari", i dóna cabuda a àrees tan diverses com la finances, la política, l'exèrcit, la ciberseguretat, la ideologia o la religió.

"El concepte de seguretat nacional esdevé massa ampli. Pot comprendre així totes les àrees", opina a Efe Meng Yuanxin, professor de l'Institut xinès New Continent, especialitzat en temes polítics i econòmics.

Una portaveu de l'ANP, Zheng Shuna, ha negat en una roda de premsa que la llei sigui "massa àmplia", i ha dit que no dista de lleis existents en altres països. En canvi, ha assegurat que la nova llei és "crucial" per afrontar "els creixents reptes de seguretat" del país.

Prohibir la tecnologia estrangera

Reptes en l'àrea de la ciberseguretat, un dels grans motius de conflicte entre la Xina i els Estats Units, i en el qual la llei inclou la creació de mecanismes per censurar tot allò que les autoritats creguin que pot impactar en la seguretat nacional, fins i tot materials tecnològics, informació o projectes.

El president de la Fundació per la Informació sobre Tecnologia (un 'think tank' amb seu a Washington), Robert Atkinson, ha assegurat a la BBC que la nova llei utilitza la seguretat com una excusa per "instaurar un règim proteccionista" sobre la tecnologia, donat que la nova norma "obre la porta perquè el govern xinès prohibeixi a certes companyies tecnològiques estrangeres vendre els seus productes al país".

Diverses companyies estrangeres i diplomàtics han elevat ja la seva veu contra la nova llei, davant el temor que se'ls pugui també obligar a donar dades que comprometin la seva propietat intel·lectual.

La llei aprovada aquest dimecres emfatitza també la necessitat de protegir els béns de la Xina i les seves activitats a l'espai, al fons marí i a les regions polars, enmig de tensions amb països veïns i amb EUA per les construccions de Pequín en illes del Mar de la Xina Meridional (Pacífic), que es disputa amb Filipines i Vietnam, entre d'altres.

"La seguretat és un assumpte prioritari a la Xina", argumenta el text, citat per Xinhua. Per això, tots els poders que ofereix la nova norma seran gestionats per la Comissió Nacional de Seguretat que va establir Xi Jinping i que ell mateix presideix, un àmbit que els anteriors presidents van delegar a tercers.

"Estem sota pressions dobles ... En l'àmbit exterior, el país ha de defensar la seva sobirania, seguretat i interessos de desenvolupament, i internament, està obligat a preservar la seguretat política i social", ha afegit Zheng.

El fet que la religió es consideri també un assumpte que pot afectar la seguretat nacional es produeix quan grups com Amnistia Internacional denuncien des de fa temps la creixent discriminació de la Xina contra minories com la uigur, de religió musulmana, o la tibetana, a la que culpen de les tensions interètniques.

La llei també recull que els ciutadans de Hong Kong, Macau i Taiwan han de salvaguardar la sobirania nacional i territorial, en plena tensió entre l'excolònia britànica -que avui commemora l'aniversari del retorn a la Xina- i Pequín per la reforma electoral proposada pel país i rebutjada pel Parlament de Hong Kong.

Una altra novetat inclosa en la llei és la de subratllar que la "resposta i defensa contra les amenaces nuclears ha de ser augmentada", si bé la Xina ha defensat tradicionalment el principi de no iniciar un atac nuclear, mentre segueix incrementant el seu arsenal.

Com altres analistes, Meng veu amb recel la nova llei i pensa que la normativa anterior "era més propera a les normes internacionals". "No calia una llei així. És una tendència perillosa", conclou Meng.