Publicitat
Publicitat

La Xina roba el tercer lloc a Alemanya en el rànquing d'exportadors d'armes

Segons les últimes dades del SIPRI, el comerç mundial d'armes ha augmentat un 16% en els últims deu anys

La Xina ja és el tercer exportador d'armes del món després d'incrementar les seves exportacions un 143% en els últims 10 anys, i relega al quart i cinquè lloc Alemanya i França, segons les últimes dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Així, el gegant asiàtic capgira la seva posició com a gran importador –continua sent el tercer importador d'armes– per liderar també la llista dels grans exportadors d'armes.

Jordi Armadans, director de Fundació per la Pau, considera, però, que "el volum total continua sent força baix en comparació amb els Estats Units i Rússia", els dos grans venedors d'armes del mercat mundial. Així, els Estats Units consoliden el seu lideratge com a número 1 en exportacions d'armes amb un increment del 31% de les seves exportacions entre els períodes 2005-2009 i 2010-2014, mentre que Rússia només ho ha fet en un 27%. Armadans creu que totes dues potències mantindran aquesta tendència a l'alça de les exportacions.

L'Àsia i l'Orient Mitjà, els grans compradors

Les últimes dades del SIPRI també revelen que les transferències d'armes a tot el món han augmentant en un 16% en els últims deu anys. Segons Armadans, malgrat que darrerament semblava que el volum de negoci s'anava ajustant, aquesta nova tendència a l'alça mostra que "es consolida el comerç d'armes i la lògica que lliga seguretat i armament". Precisament, Armadans assenyala que els països emergents copien aquest model de seguretat militarista per situar-se en l'escena internacional. Així, l'Àsia i l'Orient Mitjà lideren les importacions amb l'Índia, l'Aràbia Saudita, la Xina, els Emirats Àrabs Units i el Paquistan com a grans compradors d'armes.

Mentrestant, a Europa la compra d'armes ha disminuït un 36% en els últims 10 anys, dades que concorden amb la reducció de la despesa militar dels països europeus en els últims anys. El director de Fundació per la Pau creu que el fet que Europa hagi estat un dels actors més actius en la firma del primer Tractat Internacional de Comerç d'Armes hauria de comportar una reducció de les seves importacions i exportacions, tot i que admet que fins ara les dades no necessàriament reflecteixen això.