Publicitat
Publicitat

L'avió rus va destruir-se a l'aire abans d'estavellar-se

El Comitè d'Aviació Interestatal rus assegura que els fragments de l'Airbus es van escampar per una superfície de 20 quilòmetres quadrats al Sinaí. No hi ha supervivents entre els 217 passatgers i els 7 tripulants. L'Estat Islàmic reivindica l'atac en un vídeo però Rússia i Egipte asseguren que no hi ha cap indici que es pugui tractar d'un atemptat

L'avió rus estavellat dissabte a la península del Sinaí amb 224 passatgers a bord va destruir-se a l'aire, segons ha informat el Comitè d'Aviació Interestatal (CAI) rus.

"La destrucció va ser a l'aire i els fragments van escampar-se per una superfície de quasi 20 quilòmetres quadrats", ha dit el director executiu del CAI, Victor Sorochenko, després de visitar el lloc de l'accident.

Són les últimes novetats d'un accident sobre el qual plana l'ombra d'un atemptat després que l'Estat Islàmic va reivindicar ahir l'atac en un vídeo. Tot i la reivindicació, els governs rus i egipci van negar dissabte tenir indicis d'atemptat.

Què sabem?

L'accident

Un avió rus de la companyia Kogalymavia es va estavellar dissabte a primera hora del matí a la península del Sinaí: no hi va haver supervivents entre els 217 passatgers -tots de nacionalitat russa excepte tres ucraïnesos- ni entre els set membres de la tripulació. L’Estat Islàmic, que té una filial activa al Sinaí, de seguida va reivindicar l’atemptat a través d’una pàgina web afí. Tanmateix, els experts dubten de la seva veracitat. Tant el govern rus com l’egipci van descartar la hipòtesi d’un atemptat.

Segons les autoritats egípcies, els equips de rescat es van trobar escenes dantesques en arribar a l’escenari de l’accident. Prop de 130 dels 224 cadàvers, molts lligats encara als seients, ja han sigut recuperats i traslladats a la morgue de Zeinhom, al Caire.

Les restes de l’avió estan escampades en un radi d’uns cinc quilòmetres quadrats en una regió muntanyosa i de difícil accés. El president rus, Vladímir Putin, va ordenar l’enviament immediat de cinc equips d’emergència cap a Egipte. En una conversa que va mantenir amb el seu homòleg egipci, Abdel Fattah al-Sissi, aquest li va expressar el seu condol. A l’avió hi viatjaven 17 nens, segons fonts de l’aviació russa.

Com va ser el recorregut del vol?

L’aparell estavellat , un Airbus A-321, es va enlairar a les 3.58 GMT (una hora més a Catalunya) del matí de l’aeroport de la ciutat de Xarm al-Xeikh, un dels principals complexos turístics del país, en direcció a Sant Petersburg. Uns 22 minuts després, i mentre volava a gairebé 10.000 metres, va començar a caure en picat i es van tallar les comunicacions amb l’aparell.

Hi va haver algun SOS del pilot?

Segons el pilot Aiman al-Mukadem, que presideix la comissió d’investigació creada pel govern egipci, el comandant havia advertit de “problemes tècnics” i havia demanat permís per a un aterratge d’emergència a l’aeroport més pròxim, el de la ciutat d’Al-Arix, prop de la franja de Gaza. El ministre d’aviació egipci, Hossam Kamal, però, va dir al vespre que no s’havia rebut cap trucada d’emergència. Els pilots de l’empresa ja havien denunciat problemes amb el motor i l’aparell tenia 18 anys d’antiguitat.

L'agència Reuters cita fonts oficials que expliquen que l'aparell ha quedat partit en dos: una part s'ha incendiat i l'altra ha topat contra una muntanya.

Pot haver estat un atac?

Hores després, una pàgina web afiliada a l’Estat Islàmic va difondre un comunicat que reivindicava un atac. “Els lluitadors de l’Estat Islàmic han abatut un avió rus a la península del Sinaí que transportava més de 220 croats. Tots han mort, gràcies a Déu”, deia el comunicat, que justificava l’acció com una venjança pels bombardejos que duu a terme l’aviació militar russa sobre les zones rebels a Síria. Així mateix, es va difondre un vídeo d’un avió caient en flames, però la qualitat de la imatge és molt baixa i no s’aprecia si és el vol 9268. Els governs rus i egipci van posar en dubte la veracitat del missatge. “Aquesta informació no es pot considerar acurada”, va declarar Maksim Sokolov, el ministre de Transport rus, a l’agència France Presse. Un expert en grups jihadistes consultat per l’ARA també es mostrava escèptic. L’armament del qual disposa la filial de l’Estat Islàmic al Sinaí no és prou sofisticat per abatre un avió que vola a més de 5.000 metres d’altitud.

Així doncs, l’única opció seria que s’hagués col·locat un artefacte explosiu dins l’avió o bé que l’aparell hagués sigut atacat un cop es disposava a realitzar l’aterratge, volant ja a baixa altitud.

Després de visitar el lloc de l'accident, aquest diumenge el director executiu del Comitè d'Aviació Interestatal (CAI) rus ha explicat que "la destrucció va ser a l'aire i els fragments van escampar-se per una superfície de quasi 20 quilòmetres quadrats". No ha donat detalls de la investigació sobre un possible atemptat.

Com es podrà esbrinar?

La caixa negra de l’aparell, ja en mans de les autoritats egípcies, hauria de poder aclarir tots els detalls. De moment, i com a mesura de cautela, les aerolínies Air France i Lufthansa han anunciat que evitaran sobrevolar la península del Sinaí, que ha sigut un dels punts més calents de la batalla que lliura l’estat egipci amb la insurgència d’inspiració islamista, responsable de la mort de centenars de membres de les forces de seguretat.

Què passa al Sinaí?

La península del Sinaí ha sigut la base d’operacions d’organitzacions jihadistes ja abans de la caiguda del règim de Hosni Mubàrak el 2011 amb la revolució popular inscrita en les Primaveres Àrabs. Ara bé, no va ser fins al cop d’estat militar que va derrocar el president islamista Mohammed Mursi, l’estiu del 2013, que el Sinaí es va convertir en un autèntic polvorí. La zona, muntanyosa i inhòspita, ha estat tradicionalment marginada pel govern central, un dels motius que expliquen la capacitat de reclutament dels grups jihadistes entre els seus habitants beduïns.

ONGs defensores dels drets humans han criticat la política de “terra cremada” que aplica l’exèrcit egipci al Sinaí, adduint que provoca la radicalització dels seus habitants. Però la premsa estrangera té prohibit l’accés a la zona. De fet, ni tan sols ahir, arran de l’atemptat, es va autoritzar els mitjans a anar-hi. Les úniques fotografies disponibles del sinistre són del govern.

Quin pes té el turisme rus a Egipte?

Amb 3,1 milions de visites, Rússia es va convertir l’any passat en el país que va aportar més turistes a Egipte. La xifra representa un 25% del total de viatgers, però a la regió del mar Roig el percentatge ascendeix al 60%. El turisme rus, que busca en els complexos com els de Xarm al-Xeikh vacances barates de sol i platja, ha constituït un autèntic salvavides per al sector turístic a Egipte, un dels puntals de l’economia del país i que va quedar molt malmès després de la revolució del 2011. La violència va espantar els turistes occidentals, que solien dominar el mercat. El sinistre, sumat a la recessió que pateix l’economia russa i la devaluació del ruble, amenaça ara el mannà rus.

Cronologia de les últimes tragèdies aèries

24 de març, França. Un Airbus A320 de la companyia Germanwings, filial de baix cost de Lufthansa, s'estavella als Alps en la ruta entre Barcelona i Dusseldorf. 148 morts. La caixa negra revela que el copilot es va voler suïcidar.

30 de juny, Indonèsia. Un  Hercules C-130 de transport militar s'estavella en una àrea residencial de Medan. Moren 122 persones a bord i 19 que eren a terra.

8 de març, Malàisia.  239 persones van desaparèixer després que l'avió de la companyia Malaysia Airlines, que feia la ruta entre Kuala Lumpur i Pequín, es precipités al sud de l'oceà Índic després de volar durant unes 6 hores.

17 de de juliol, Ucraïna. Un altre vol de Malaysia Airlines va ser abatut sobre l'est d'Ucraïna i hi van morir 298 persones. L'aparell va rebre l'impacte d'un míssil sobre la zona en conflicte on lluiten les forces ucraïneses i els rebels prorrussos. La investigació va revelar que el míssil era de fabricació russa.

24 de juliol. Alger. 116 persones van morir quan un avió MD83 de la companyia espanyola Swiftair, operat per Air Algerie, es va estavellar mentre feia el trajecte entre Ouagadougou, capital de Burkina Faso, i Alger.

28 de desembre. Indonèsia. 162 persones van morir  al mar de Java en caure un avió que es dirigia a Singapur des de la ciutat indonèsia de Surabaya.