FRANÇA
Internacional 16/08/2016

Un alcalde de Còrsega se suma a la prohibició del burquini

Un tribunal desestima el recurs dels grups contra la islamofòbia

Cristina Mas
3 min
Un alcalde de Còrsega se suma a la prohibició del burquini

BarcelonaEl burquini -com s’anomena el vestit de bany dissenyat per a dones musulmanes que només deixa al descobert la cara, les mans i els peus- s’ha convertit en el centre de la polèmica en una França en xoc pel jihadisme terrorista i en precampanya electoral. Ahir un alcalde de l’illa de Còrsega es va convertir en el tercer del país que prohibeix aquesta vestimenta a les platges i les piscines públiques. Va ser la resposta als aldarulls a la localitat costanera de Sisco durant el cap de setmana, amb quatre ferits i una intervenció dels antiavalots.

La policia investiga l’origen dels aldarulls, i res no confirma que en el moment dels incidents hi hagués ningú que portés burquini. Però l’alcalde, el socialista Pierre Vivoni, ha decidit prohibir-lo amb l’argument que cal “protegir la població”. Segons explicaven diversos testimonis citats al diari Le Monde, tot va començar dissabte quan un turista va fotografiar un grup de famílies musulmanes, que eren a la platja amb els seus fills petits. Un home del grup es va queixar que algú havia fotografiat la seva dona i van començar els incidents. Un grup d’adolescents que eren a la platja va trucar als seus pares i la situació es va descontrolar.

Segons el fiscal, quatre persones, inclosa una dona embarassada, van haver de ser tractades a l’hospital. Un centenar de policies van formar un cordó al voltant de les famílies musulmanes però no van evitar que els cremessin els cotxes. L’endemà, un grup d’unes 200 persones es va reunir a la localitat de Bastia per intentar entrar al districte de Lupino, on viuen moltes famílies àrabs, però la policia els va barrar el pas.

L’illa ja havia viscut episodis d’islamofòbia al desembre, quan un oratori de la població d’Ajaccio va ser assaltat, després que s’acusés un grup de nois àrabs d’haver atacat la seu dels bombers.

Diputats corsos insten París a tancar el que consideren mesquites radicals a l’illa, poc després que el Front d’Alliberament Nacional 22 d’Octubre, una escissió del moviment separatista cors, amenacés els jihadistes si atemptaven a l’illa.

És l’ambient enrarit després de l’atemptat de Niça, que va deixar 85 morts quan un home que deia que actuava en nom de Daeix [l’acrònim àrab de l’autoanomenat Estat Islàmic] va envestir amb un camió el públic en la commemoració del 14 de juliol. Uns dies més tard, un capellà era degollat per dos jihadistes.

Tot i que tampoc no s’ha vist cap burquini a les platges de Canes, l’alcalde d’aquesta ciutat, David Lisnard, d’Els Republicans (el partit conservador de Nicolàs Sarkozy) va ordenar-ne la prohibició el 28 de juliol. L’alcalde invocava els atacs de Daeix contra “els símbols de la República Francesa i el culte religiós catòlic” per concloure que la roba que “manifesta ostentosament una pertinença religiosa” suposa una amenaça a l’ordre públic. L’Ajuntament de Villeneuve-Loubet, també de majoria conservadora, va prohibir igualment el burquini.

Un tribunal va avalar dissabte la prohibició, i va desestimar així el recurs de la Lliga dels Drets Humans i el Col·lectiu contra la Islamofòbia. Els grups denunciaven la instrumentalització del terrorisme i es lamentaven: “¿Cal recordar que una trentena de víctimes de l’atac de Niça eren de confessió musulmana? El terrorisme no fa distincions”.

Un petard provoca una estampida prop de Niça

La població de Juan-les-Pins, prop de Niça, a la Costa Blava, va viure una situació de caos diumenge a la nit quan l’esclat d’un petard va desencadenar el pànic. Tement que es tractés d’un altre atemptat, es va produir una estampida en què una quarantena de persones van resultar ferides, segons la premsa local. Continua ben viu el record de l’atemptat al passeig marítim de la ciutat, el 14 de juliol, quan un home que conduïa un camió a gran velocitat va atropellar centenars de persones que assistien als focs artificials de la celebració del Dia Nacional de França. Daeix es va atribuir l’atac.

stats