La llei antiterrorista turca amenaça l’entesa amb la UE

IstanbulLes reticències turques a modificar les seves normes contra el terrorisme amenacen l’aixecament dels visats per als ciutadans d’aquest país que viatgen a la UE i, de retruc, podrien precipitar la fi del controvertit acord migratori entre Turquia i la UE que va entrar en vigor al març. Malgrat la caiguda del flux d’arribades a les illes gregues els últims mesos, diverses incidències en els processos de concessió d’asil i algunes discrepàncies entre Ankara i Brussel·les obstaculitzen el procés. Si no s’aconsegueix l’exempció de visats per als turcs, “cap decisió ni cap llei en el marc de l’acord de readmissió sortirà del Parlament turc”, va dir aquesta setmana, amb el seu tradicional to irat, el president turc, Recep Tayyip Erdogan.

“No són amenaces”, va secundar poc després el ministre d’Exteriors Mevlüt Çavusoglu. “Deixarem de banda tots els acords signats, inclosos els de readmissió, si no manteniu la vostra paraula”, va reblar. Així de crucial és per a Turquia -o, més ben dit, per a l’omnipresent cap d’estat Erdogan- aconseguir que Europa alleugeri les exigències per obtenir un visat Schengen per als seus conciutadans. Com nombrosos analistes apunten, la llum verda europea donaria un important impuls a la popularitat del president entre els liberals turcs, avui reticents a donar-li suport. De rebot, creu Erdogan, això el beneficiaria en cas de repetir eleccions o convocar un referèndum sobre el sistema presidencialista que vol instaurar.

Europa, poc entusiasmada

Europa no amaga el seu poc entusiasme a canviar el règim de visats i la prova és que el procés es va llançar fa tres anys amb un full de ruta de 72 punts a acomplir pels turcs per obtenir els permisos. A finals de l’any passat, quan la UE va veure clar que necessitava els turcs per evitar mullar-se en l’acollida de centenars de milers de persones que fugien de la pobresa i la guerra, els negociadors van acabar vinculant el destí dels visats turcs a la solució de la crisi de refugiats. I ara, amb aquest escenari bullint, sorgeixen les contradiccions i els problemes.

Per no enfurismar els turcs, la UE fa mesos que critica amb la boca petita nombroses denúncies de violacions de drets humans de les ONG. L’executiu no dubta a recordar, de tant en tant, que “si no hi ha visats, s’acaba la readmissió de refugiats procedents de Grècia”. I per acabar, en plena guerra contra el terrorisme en territori turc, Ankara es nega a complir amb un dels 72 punts del full de ruta: rebaixar la duresa de la llei antiterrorista turca. La UE pot fer servir aquest no d’excusa per no concedir la retirada dels visats -amb les conseqüències que podria tenir per al pacte sobre els refugiats- o acceptar alguna mena de reforma legal pròxima als estàndards antiterroristes europeus.

“Si la UE està disposada a fer concessions, seguiria perdent la confiança de l’assetjada oposició a Turquia”, adverteix el columnista Günnar Köhne a la Deutsche Welle. Precisament la cancellera alemanya s’ha convertit en la líder europea que més ha visitat Erdogan en els últims mesos i per això ha sigut criticada. Ella ha deixat clar que no vol trencar l’acord sobre els refugiats. Tot i que això signifiqui no alçar la veu, per exemple, davant informes com el d’una delegació europarlamentària que va visitar recentment centres de detenció d’alguns dels prop de 400 emigrants irregulars deportats de Grècia a Turquia. D’acord amb els entrevistats en els llocs visitats, cap dels retornats -no hi havia sirians, sinó pakistanesos, afganesos i iranians- havia sigut assessorat sobre la possibilitat de demanar asil i els centres d’internament eren “semblants a una presó”. “Deportar refugiats a un lloc on estan en aquestes condicions és una desgràcia”, diu a l’informe Cornelia Erns, una de les eurodiputades signatàries.

Turquia, país segur?

Segons expliquen fonts del govern turc a l’ARA cap d’aquests retornats ha sigut encara deportat al seu país d’origen. Sobre els sirians, com que la majoria dels arribats a Grècia després de l’acord que autoritza les deportacions han demanat asil, només una dotzena han retornat voluntàriament. La majoria estan tancats a Duziçi, en una zona remota del sud de Turquia, i denuncien males condicions de vida. Això va motivar la setmana passada l’últim bastó a les rodes per a l’acord UE-Turquia: un jutge grec va desautoritzar el retorn d’un sirià, a qui li havien denegat l’asil, al·legant que Turquia no és un país segur.