La por d'un atemptat marca uns Jocs en alerta màxima

BarcelonaEl virus del Zika, les aigües contaminades de la badia de Guanabara, el narcotràfic i la delinqüència han convertit la cita olímpica del Brasil en els Jocs de la por. Però el que més preocupa és el risc d’un atemptat terrorista. Durant les pròximes dues setmanes Rio de Janeiro serà la capital del món. Amb 10.000 atletes de 206 països i els grans esdeveniments sota el focus dels mitjans de comunicació internacionals, els Jocs són des de fa dècades un blanc atractiu per als grups terroristes que busquen notorietat.

Els atemptats de Niça, Bagdad, París, Brussel·les, Istanbul o Tunísia han encès totes les alarmes. Ahir mateix s’instal·laven detectors de metalls als peus de l’estàtua del Crist Redemptor del cim del Corcovado. A poques hores de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Rio 2016, la seguretat s’incrementava en tots els centres turístics de la ciutat més emblemàtica del Brasil. La setmana passada, a més, la policia va detenir dotze persones lligades a un suposat grup jihadista vinculat a l’autoanomenat Estat Islàmic, després que les xarxes socials es convertissin en altaveu d’amenaces contra els Jocs l’endemà de l’atac a Niça.

Site Intelligence Group, que monitoritza les amenaces jihadistes, ha alertat que al juny l’aparell propagandístic de la milícia jihadista va posar en marxa un canal en portuguès a Telegram, a través del qual instava els seus seguidors a actuar com a llops solitaris durant els Jocs. Els experts consideren que el risc és molt més elevat a Europa o als Estats Units, però també reconeixen que cap lloc del món està fora del perill d’un atemptat.

En tot cas, el terrorisme no és ni de lluny l’únic problema de seguretat a Rio, que pateix un problema arrelat de nacrotràfic i bandes de crim organitzat. “De terrorisme a Rio n’hi ha cada dia”, titulava el diari local Extra l’endemà de l’atemptat de Niça. Segons les dades de l’Institut de Seguretat Pública, només durant el mes de juny es van produir a la ciutat fins a 113 homicidis. “La criminalitat preocupa més que el terrorisme”, admetia el ministre de Defensa, Raul Jungmann, fa uns dies a Folha de São Paulo. “No només les nostres agències sinó també les internacionals situen la probabilitat [d’un atemptat] al nivell més baix. Però aquesta possibilitat existeix arreu del món”, reconeixia.

Uns 85.000 agents, la meitat militars, s’encarregaran de vigilar els Jocs de Rio a la ciutat i a les subseus. Segons explicava fa uns dies el New York Times, instructors nord-americans especialitzats en atacs químics i biològics han donat formació a les unitats especials brasileres. S’han fet simulacres d’atemptats als aeroports, d’atacs bacteriològics als estadis o de presa d’ostatges al metro.

Malgrat tot, la policia no compta precisament amb el suport popular, i més en l’agitada situació política del país. Dimecres mateix una protesta antigovernamental al pas de la torxa olímpica per una favela de Rio va acabar amb gasos lacrimògens, bales de goma i bombes de so. Renata Neder, investigadora d’Amnistia Internacional, resumeix els mètodes de la policia brasilera: “Primer dispara i després pregunta; estan entrenats per fer la guerra”.