Publicitat
Publicitat

La 'banca ètica' que segueix l'Alcorà i la xaria

L'islam té la seva pròpia versió de la banca ètica: és l'anomenada banca islàmica , que segueix els preceptes de l'Alcorà i la xaria, la llei musulmana. Després d'una intensa expansió els últims anys, suposa aproximadament el 2% de la banca mundial, amb unes 500 institucions entre bancs, caixes, fons i entitats asseguradores, repartides en més de 75 països. El diari Financial Times estima que registra un creixement anual de prop del 20%, amb uns actius a tot el món de gairebé 1 trilió d'euros.

La banca islàmica no és una entitat religiosa, però opera seguint quatre preceptes de l'islam. El més important és la prohibició de l'interès convencional, que impedeix fixar per endavant un preu del diner, desvinculat del resultat final de la inversió. Entre els musulmans també estan prohibides les pràctiques especulatives, i es considera que els diners no poden ser objecte de transacció, de manera que busca invertir en l'economia real. El tercer precepte és la noció de risc i benefici compartit entre el creditor i qui rep el crèdit. Finalment tampoc es toleren les inversions en activitats considerades nocives, com les apostes, ni prohibides, com l'alcohol i el tabac.

L'alternativa a la crisi financera

En plena crisi financera actual, i amb un mercat potencial de 1.500 milions de musulmans a tot el món, la banca islàmica té arguments per desmarcar-se de la convencional.

El golf Pèrsic i el sud-est asiàtic, sobretot Malàisia, han estat els centres històrics de les finances islàmiques, que en els últims anys s'han estès a l'Àfrica (sobretot el Sudan), els Estats Units i la Gran Bretanya, on curiosament la banca musulmana mou més diners que a Egipte. A l'Iran tot el sistema bancari ha de seguir la xaria, en virtut d'una llei aprovada el 1983. En altres països, com l'Aràbia Saudita, els bancs musulmans competeixen amb els convencionals, però representen el 60% del mercat financer. Al Marroc i Tunísia, els bancs convencionals ofereixen productes financers específics aptes per a musulmans, que els nous governs islamistes promouen amb un tracte fiscal favorable. El seu principal problema avui és que no poden rebre interessos dels bancs centrals.