El boirum causa quatre milions de morts a l’any

BarcelonaLa pol·lució de l’aire ens redueix als ciutadans europeus almenys 10 mesos l’esperança de vida. “No hi ha ningú que tingui una malaltia causada específicament per això: el que fa és agreujar les malalties respiratòries i cardiovasculars que tenim i provoca morts prematures”, explica l’expert en contaminació atmosfèrica del CSIC, Xavier Querol.

De fet, segons l’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la pol·lució mediambiental va causar fins a 3,7 milions de morts prematures l’any 2012 a tot el món. El 88% van ser en països de renda baixa i mitjana i la majoria a l’oest del Pacífic i al sud-est asiàtic, segons diu l’informe. Un terç de les morts són a la Xina, pel seu pes demogràfic i pel boirum que genera la combustió de carbó, la seva principal font d’energia. Però els monitoratges mediambientals demostren que hi ha ciutats amb nivells de pol·lució més alts que les xineses. La ciutat amb més contaminació atmosfèrica del món és la capital de l’Índia, Nova Delhi, amb una mitjana anual de 153 micrograms per metre cúbic de les anomenades partícules fines : inferiors a 2,5 micròmetres. No són les úniques partícules per les quals es mesura la pol·lució de l’aire, però són les utilitzades per mesurar els efectes en la salut perquè per la seva dimensió minúscula penetren fàcilment en les vies respiratòries.

La UE té una normativa laxa

Tot i que s’arribi a pics diaris de fins a 1.000 micrograms per metre cúbic en certes ciutats, com les xineses, és la mitjana anual el que determina si un aire és respirable. L’OMS diu que per sobre dels 10 de mitjana anual (i 25 diaris), hi ha efectes en la salut. Però la Comissió Europea té una normativa més laxa i el seu límit és en 25 anuals. Tot i que un estudi específic de l’OMS va recomanar a la UE reduir aquest límit, la Comissió ha posposat el debat fins al 2020. Als EUA, el màxim permès és 12.

“Si la normativa europea assumís el límit de l’OMS, la població estaria protegida”, afirma Querol, però els líders europeus ho veuen econòmicament inviable, sobretot tenint en compte que a l’Europa de l’Est hi ha valors anuals de fins a 43. “Molts països del nord, i Alemanya i Suïssa, han reduït els seus límits nacionals i el perill -afegeix l’expert-és que, veient la relaxació al sud i l’est d’Europa, es concentrin en la normativa estatal i deixin de pressionar per la normativa europea”.