La generació Boko Haram
La violència jihadista deixa més d'un milió de nens i nenes sense escola als quatre països al voltant del llac Txad
BarcelonaSón la generació Boko Haram. Més d'un milió de nens s'han vist obligats a deixar l'escola a causa de la violència i els atacs de la secta jihadista contra la població civil al nord-est de Nigèria i països veïns com el Txad, el Níger i el Camerun. Unicef ha denunciat avui que la xifra d'absentisme forçat se suma als gairebé 11 milions de menors que ja no assistien a classe, abans que comencés l'actual onada a la regió.
"La violència ha deixat molts nens sense classes durant més d'un any, fet que els posa en risc d'abandonar l'escola per complet", adverteix el director regional d'Unicef per a l'Àfrica Central i Occidental, Manuel Fontaine. A Nigèria, el Camerun, el Txad i el Níger, més de 2.000 escoles han hagut de tancar pel conflicte i centenars més pateixen desperfectes després d'haver estat atacades, saquejades o incendiades. Es calcula que en un sol any, 1.100 col·legis han quedat totalment destrossats. A l'extrem nord del Camerun, només una de les 135 escoles tancades el 2014 ha tornat a obrir aquest any.
Boko Haram –l'educació occidental és pecat, en llengua haussa– ha posat al seu punt de mira l'educació i la comunitat educativa, als quals culpa de promoure uns valors en contra de l'islam. Aquestes amenaces constants han buidat les classes, perquè els nens i els mestres "estan espantats" de tornar-hi, subratlla Fontaine.
L'Unicef, l'agència per a la infància de l'ONU, ha instal·lat escoles als camps de refugiats, on s'allotgen part dels 2,6 milions de desplaçats que fugen de Boko Haram. Al nord-est de Nigèria, on va néixer el grup que pretén implantar un califat regit per la xaria islàmica, 170.000 nens han pogut tornar als estudis, però el problema és que les aules es troben superpoblades, perquè alguns col·legis s'han hagut de reconvertir en improvisats refugis.
Fontaine admet que el gran desafiament és "mantenir els menors segurs, perquè no interrompin els seus estudis". Alguns professors desplaçats també pels combats dupliquen els seus esforços i organitzen dos torns per assistir el màxim d'alumnes. Però hi regna la por, també, perquè, segons l'Unicef, aproximadament 600 mestres nigerians han estat assassinats des de l'inici de la insurgència de Boko Haram, l'any 2009.
El responsable de l'Unicef afirma que el perill és que si els milicians capturen nens siguin "maltractats, segrestats i reclutats pels grups armats". La matinada del 15 d'abril del 2014, un grup de Boko Haram va entrar en un internat i va segrestar 219 noies, conegudes com les nenes de Chibok, i per les quals s'han organitzat campanyes internacionals (#bringbackourgirls) perquè les deixin en llibertat. Se sospita que les noies han estat forçades a casar-se amb guerrillers, ser esclaves sexuals o venudes a tercers.
Malgrat la urgència de la situació, fins ara, l'Unicef ha rebut només el 44% dels fons necessaris aquest any per respondre a les necessitats humanitàries dels nens al Níger, Nigèria, el Camerun i el Txad. Per al 2016, l'agència de l'ONU calcula que necessitarà 21 milions d'euros per garantir l'educació dels nens afectats pels conflictes en aquests quatre països de la conca del llac Txad, informa Efe.
Boko Haram és ja el primer grup terrorista pel nombre de víctimes que provoca, per davant de l'Estat Islàmic, amb 4.000 morts aquest any.
