Publicitat
Publicitat

Els bombardejos turcs sobre el PKK deixen 49 morts

Malgrat que el PKK havia anunciat diumenge un alto el foc unilateral amb motiu de les eleccions anticipades de l’1 de novembre, les hostilitats van seguir després que la guerrilla ho anunciés

Malgrat que el PKK havia anunciat diumenge un alto el foc unilateral amb motiu de les eleccions anticipades de l’1 de novembre, les hostilitats van seguir després que la guerrilla ho anunciés. En una comunicació de l’estat major de les forces armades de Turquia es va assegurar que els bombardejos de la seva aviació efectuats dissabte a la nit sobre les serralades de Metina i Zap, al nord de l’Iraq, havien mort 35 integrants del PKK.

Els càstigs aeris es van prolongar fins i tot dins del mateix país. La televisió qatariana Al-Jazira va informar de la mort de 14 guerrillers en un bombardeig, també dissabte, a Lice. Aquest districte és a prop de Diyarbakir, al sud-est kurd de Turquia, i és el bressol del PKK, creat ara fa 40 anys. Fa poc Lice va ser un dels indrets on es va decretar un toc de queda per revoltes populars contra l’autoritat, a la qual acusen d’hostilitat amb els kurds.

Dissabte al matí, poques hores després de la massacre d’Ankara, el PKK va anunciar que les seves “forces evitaran executar accions planificades, no prendran part en activitats més enllà de preservar les posicions actuals i no atemptaran per evitar danyar l’exercici d’unes eleccions justes i equitatives”. Tot i aquest alto el foc unilateral, dos agents turcs van morir ahir suposadament per trets de milicians a la província oriental d’Erzurum.

30 anys de guerra

“L’alto el foc del PKK no significa res per a nosaltres. Les operacions continuaran sense aturar-se”, va dir un alt comandament de seguretat a Reuters. També el viceprimer ministre Yalcin Akdogan va considerar la decisió del PKK de “tàctica” i li va tornar a reclamar que abandoni les armes definitivament.

Turquia fa 30 anys que està en guerra amb el PKK, un conflicte que ha provocat més de 40.000 morts. Des del 2013 l’executiu de l’AKP d’Erdogan i el líder del PKK a la presó, Abdullah Öcalan, negocien una pau que va permetre una treva històrica. Però el deteriorament del clima polític després de les eleccions del 7 de juny, amb el punt àlgid que va suposar l’atac de Suruç, va portar el PKK a reprendre la lluita armada. Des d’aleshores el procés de pau, que l’HDP vol recuperar, continua en punt mort.

La massacre de dissabte arriba enmig d’un clima tens després de les eleccions generals del 7 de juny, en les quals l’islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) va perdre la majoria absoluta després de 13 anys i l’HDP va entrar al Parlament. Des d’aleshores, sense èxit en la formació de govern i, per tant, camí d’unes anticipades, i amb el PKK tornant a les armes acusant el govern d’emparar el jihadisme, l’AKP i Erdogan intenten deixar l’HDP fora de joc.