Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

El 'bye-bye' de Cameron a Europa

Si la Unió Europea és cada cop més federal, la Gran Bretanya serà cada cop més perifèrica. De fet, ja no són 27 estats. Segons el ministre finlandès d'Exteriors, Alex Stubb: "És com si ja fóssim 26 més 1". El finlandès explicava dijous a l'agència Reuters: "És gairebé com si el vaixell hagués començat a allunyar-se i un dels nostres millors amics ens digués bye-bye ". Retòrica poètica finlandesa a banda, els britànics s'han convertit en uns personatges estranys a Brussel·les. Protesten tant com abans, però ja no fan por.

Només calia mirar la foto de la vigília de la cimera de caps d'estat i de govern d'aquesta setmana, quan tots els líders europeus es reuneixen amb els seus companys de partit. Socialdemòcrates per una banda. Democristians per l'altra. I Cameron? El primer ministre britànic va sopar en un hotel de Brussel·les amb el primer ministre txec, Petr Necas. Són els dos únics caps de govern d'aquest nou grup polític conservador i euroescèptic que David Cameron va crear quan va abandonar el Partit Popular Europeu perquè el considerava massa tou.

Però el britànic té un pla. Sap que s'ha convertit en hostatge de l'ala més euroescèptica del seu partit i que la pressió popular perquè convoqui un referèndum per seguir a la UE comença a fer forat. La seva estratègia és demanar encara més excepcions per al Regne Unit. Ells, que ja no formen part de l'euro ni de l'acord de Schengen per la lliure circulació de persones; que acaben d'anunciar que volen quedar fora de més d'un centenar de mesures per millorar la cooperació policial i judicial entre els socis; que van rebutjar el pacte per l'austeritat -tot i que retallen a fons-; ara també renuncien a la unió bancària i, a més, exigiran que a partir d'ara hi hagi pressupostos comunitaris separats a Brussel·les, perquè es neguen a pagar res que tingui a veure amb l'eurozona. Cameron calcula que tot això hauria de ser suficient per calmar la ira dels que reneguen d'Europa. Potser, fins i tot, aconseguirà alguna cosa més. Allunyar-se definitivament d'una UE que ja no l'espera.

Quan el líder dels tories va arribar al govern el 2010, un dels seus ministres més euroescèptics va comentar que ja no hi havia cap necessitat de marxar d'Europa, perquè Europa estava abandonant la Gran Bretanya. El temps li ha anat donant la raó.