AMÈRICA DEL NORD
Internacional 21/10/2015

Els canadencs opten pel canvi i entreguen el govern als liberals

Trudeau posa fi a nou anys de govern del conservador Harper

Blanca López-bonet
3 min
Els canadencs opten pel canvi i entreguen el govern als liberals Trudeau, un jove hereu polític

TorontoJustin Trudeau serà el nou primer ministre del Canadà després que el seu partit s’imposés en les eleccions legislatives de dilluns. Amb una participació de gairebé el 70%, els canadencs van optar pel canvi, i els conservadors, liderats per Stephen Harper, passen a l’oposició. La regió francòfona del Quebec va ser clau per a la victòria dels liberals.

El que més repetien ahir els ciutadans del Canadà era “girar full”, i així ho van voler deixar clar a les urnes. Amb la participació més alta des del 1993, els liberals van aconseguir 184 escons dels 338 de la Cambra dels Comuns -148 diputats més que en les anteriors eleccions-. Per la seva banda, els conservadors han passat de 159 a 99 diputats i l’NPD, el Nou Partit Democràtic -segona força més votada a les anteriors eleccions-, va acabar en tercera posició després de baixar de 95 a 44 diputats. El Bloc Québécois va recuperar forces i va passar de 2 a 10 seients i el Partit dels Verds va obtenir un escó.

La incertesa no va ser gaire llarga perquè els resultats van ser clars des del principi. Per això, el fins ara primer ministre i líder conservador, Stephen Harper, va reconèixer la derrota de seguida. Abans de la mitjanit va comparèixer per felicitar Justin Trudeau i per desitjar-li sort. També ho va fer el gran perdedor dels comicis, el líder de l’NPD, Tom Mulcair, que es va mostrar satisfet, però, amb el canvi de govern i va justificar la davallada del seu partit com l’efecte del vot útil per derrotar els conservadors. En part té raó, perquè a la regió francòfona del Quebec l’NPD va perdre 50 diputats, dels quals 47 van anar als liberals.

El nou primer ministre, que va viure la jornada des d’un hotel a Mont-real, va comparèixer poc després de la mitjanit com a flamant guanyador i es va adreçar als canadencs alternant l’anglès i el francès -com una mostra d’agraïment al suport clau que va tenir el seu partit a la regió francòfona-. Contenint l’eufòria, va agrair a Harper la feina feta i va recalcar: “Els conservadors no són els nostres enemics, són els nostres veïns”. Durant el discurs, Trudeau també va voler marcar distàncies i deixar clar que el seu govern serà tolerant -i no entrarà en polèmiques com la de prohibir el nicab entre els funcionaris públics com volien els conservadors- perquè el Canadà, va dir, s’ha construït amb immmigrants de tot el món i pensa governar per a tots ells.

La classe mitjana, eufòrica

La classe mitjana va ser una de les protagonistes de les onze setmanes de campanya electoral dels liberals i, per mobilitzar-la, Trudeau els va prometre una reducció dels impostos del 22% al 20,5%. L’alegria d’aquesta classe social, però, contrasta amb l’expectació que el triomf de Trudeau ha aixecat entre els empresaris i els inversors -reconeguts votants conservadors- que estan preocupats amb les polítiques previstes pels liberals.

Entre els punts més significatius del programa de Trudeau hi ha la revisió del TTP -el Tractat d’Associació Transpacífic-, la retirada de les tropes de l’Iraq i Síria per centrar-se en l’entrenament de les forces locals i l’augment de les sancions a Rússia pel conflicte armat amb Ucraïna. A més, els liberals han promès l’acollida immediata de 25.000 refugiats sirians i una reforma del sistema polític electoral, una eterna promesa sobre la qual molts ciutadans continuen sent escèptics.

Trudeau, un jove hereu polític

Nascut a Ottawa l’any 1971, Justin Trudeau és el fill gran de l’ex primer ministre Pierre Elliott Trudeau. Amb 43 anys i una curta carrera política -diputat des del 2008 i líder dels liberals des del 2013-, Trudeau és el segon primer ministre més jove del país. Mestre de professió, casat i pare de tres fills, va decidir entrar en política arran de la mort del seu germà en una allau i la del seu pare poc després. El discurs del funeral del seu pare és molt famós i es considera l’inici de la seva trajectòria política.

stats