Publicitat
Publicitat

Els treballadors del sector públic britànic fan vaga contra la reforma del sistema de pensions

El carrer respon contra les retallades de Cameron

Els empleats públics britànics, un dels sectors més afectats per les retallades del govern, no accepten el camí de l'austeritat. Ahir uns 400.000 treballadors van fer vaga contra la reforma de les pensions.

Els gestos continus de la coalició governant al Regne Unit per reafirmar la seva política d'austeritat absoluta no convencen la població. Al juny farà un any que el primer ministre, David Cameron, va anunciar la intenció de reformar el sistema de pensions, i des d'aleshores hi ha hagut tres gestos contestataris de magnitud, l'últim ahir. Desenes de milers de treballadors de la funció pública britànics van participar en una vaga de 24 hores per protestar contra la reforma, que preveu l'endarreriment de l'edat de jubilació dels empleats públics dels 60 anys als 67 -a partir del 2028-, a més d'augmentar la cotització que han de pagar mensualment per la seva pensió.

El seguiment no va ser tan massiu com en la vaga anterior, al novembre, que va respondre al pla per reactivar l'economia que va presentar el ministre d'Economia, George Osborne. En aquella ocasió, prop de 2 milions de persones van secundar l'aturada -en la que va ser la vaga més important des de l'hivern del descontentament dels anys 70-, i ahir ho van fer unes 400.000, segons els sindicats.

De poc van servir els gestos d'aquesta setmana del primer ministre tory i el seu aliat, el liberaldemòcrata Nick Clegg, per simbolitzar la força de la seva aliança quan van defensar el seu compromís amb l'austeritat ni la reafirmació de l'executiu, dimecres, que el sistema de pensions actual no és viable.

Contra retallades "criminals"

Professors, guàrdies de presó i treballadors dels sectors de la salut, defensa o immigració van fer vaga. Els policies també s'hi van unir amb una manifestació de més 30.000 oficials al centre de Londres, per queixar-se de les retallades pressupostàries que afectaran sous, plantilles i condicions de treball, i demanar que s'aturi la "privatització" del seu servei. A les seves gorres negres s'hi podia llegir la inscripció: "Les retallades són criminals".

La resposta del govern va ser inflexible: en un comunicat, va assegurar que "la majoria dels empleats del sector públic eren a la feina", i que els serveis van funcionar amb normalitat gràcies a plans de contingència. L'executiu va xifrar els vaguistes en 100.000 funcionaris -una quantitat que no té en compte la part dels treballadors públics que no tenen aquest estatus-. Per la seva banda, els sindicats, la majoria dels quals continuen oposats a la reforma després de mesos de negociacions, van advertir que els treballadors de la funció pública continuarien emprenent accions de protesta "al juny, a finals d'estiu, a l'hivern, la primavera següent i així successivament", en paraules de Len McCluskey, secretari general del sindicat Unite, per evitar greus pèrdues de drets per a les generacions futures. Aquest mateix sindicat va alertar, a més, que els conductors d'autobús de la capital podrien fer vaga durant els Jocs Olímpics de l'estiu.