El cas Nisman acorrala el govern argentí

Buenos AiresUna part important dels argentins senten que viuen enmig d’una pel·lícula d’intriga i misteri, amb espies i la mort d’un fiscal que acusava la presidenta. Un thriller que ja fa un mes que s’allarga amb nous capítols quasi diaris. Dimecres, en horari de prime time, i al costat de la família del fiscal mort, Alberto Nisman, milers d’argentins van reclamar justícia i que se sàpiga la veritat. Ho van fer omplint el centre de Buenos Aires, fent costat a un grup de jutges i fiscals, excompanys de Nisman, que li van retre homenatge en el que es va batejar com “la marxa del silenci” o “la marxa dels paraigües”.

I és que la marxa -que se celebrava just un mes després que se’l trobés mort a casa seva, quatre dies més tard d’haver acusat la presidenta argentina d’encobrir terroristes iranians- va transcórrer sota una forta pluja, entre les seus de dos dels tres poders de l’Argentina: el legislatiu i el judicial. Amb l’exdona i les filles del fiscal Nisman a la capçalera, la marxa va sortir del Congrés de la República i va acabar a la Plaza de Mayo, al davant mateix de la Casa Rosada.

Plovia tant que els paraigües van acabar sent els protagonistes d’una protesta en què també es van sentir crítiques i retrets contra el kirchnerisme i la presidenta, Cristina Fernández. “Volem que se sàpiga la veritat”, destacava la Cristina, una dels manifestants. Com el Jorge, que protestava per la “falta de democràcia” a l’Argentina: “Volem saber com va morir Nisman, ja n’hi ha prou de corrupció”. L’homenatge i el record al fiscal Nisman van acabar amb un minut de silenci sota la pluja intensa i un cel negre acompanyat d’un fort vent d’estiu austral. Ni la pluja ni el vent van evitar, doncs, que una part dels argentins diguessin prou al kirchnerisme.

Una vegada més l’Argentina està dividida entre partidaris i detractors del govern, a nou mesos de les eleccions presidencials. El fet que l’oposició participés en la marxa ha enutjat la Casa Rosada. Especialment la cap d’estat argentina i els seus col·laboradors més directes, que no s’han cansat de repetir que darrere d’aquesta manifestació “en realitat” hi ha un “intent per desestabilitzar el govern”.

De manera implícita ho va deixar clar la mateixa Cristina Fernández una estona abans de la marxa: “És un món d’interessos, i volen que estiguem subordinats, però s’enfronten amb governs com aquest, que no permeten que ningú els marqui el terreny de joc”, cridava la mandatària argentina, aclamada pels seus seguidors, en posar en funcionament la remodelada central nuclear Atucha II, ara batejada com a Néstor Kirchner.

Les incògnites a resoldre

La gran majoria dels que es van manifestar estan convençuts que hi ha una relació directa entre la denúncia que va presentar el fiscal Nisman fa un mes contra la presidenta argentina i la seva mort pocs dies després. Resolgui el que resolguin finalment la justícia, una part important del país dóna per fet que es tracta d’un crim d’estat. “És una de les teories, i no podem descartar la participació de l’estat en la mort de Nisman”, assegura l’analista i historiador Rosendo Fraga. ¿Els autors del crim van ser espies del govern que volien fer callar Nisman o bé exespies expulsats de la Secretaria d’Intel·ligència empipats amb el kirchnerisme? Hi ha teories per a tots els gustos. “També es diu que Nisman es va suïcidar en adonar-se que havia passat 8 anys investigant el sagnant atemptat contra la seu jueva AMIA a Buenos Aires el 1994, amb 85 morts, i que al final no tenia proves de res”, diu el sociòleg i analista Atilio Borón. De fet, són molts els experts que afirmen que la denúncia de Nisman contra la presidenta -i que ara ha fet seva un altre fiscal- està “buida” de contingut.