Publicitat
Publicitat

VENEÇUELA

El chavisme guanya el pols a Felipe González

L’expresident espanyol fracassa en el seu intent d’ajudar en la defensa dels presos polítics

Felipe González és alabat i injuriat, a parts iguals, a Caracas. Declarat persona non grata pel govern de Nicolás Maduro, l’expresident espanyol va arribar diumenge a la capital veneçolana enmig d’una gran expectació per ajudar en la defensa dels opositors presos Leopoldo López -que fa 18 dies que està en vaga de fam- i Antonio Ledezma. Tres dies més tard ha marxat del país sense poder visitar el primer dels opositors a la presó.

La seva visita era llargament esperada per l’oposició i fins i tot pel president Maduro, que va suspendre el viatge al Vaticà previst per diumenge -on s’esperava que el Papa li demanés personalment l’alliberament dels presos polítics- per una sobtada grip i una otitis.

Però tot i haver posat el focus internacional en la delicada situació dels dirigents opositors presos a Veneçuela, el periple de González pel país ha esdevingut una cursa d’obstacles que l’ha deixat pràcticament sense marge de maniobra.

Les protestes que el govern chavista va convocar en contra de la visita de González -que veuen com una “ingerència” i que van tenir una tímida resposta en diferents punts del país-, juntament amb la batalla a la xarxa amb l’etiqueta #FelipeFueraDeAquí, ja feien presagiar que les coses no serien fàcils per a l’expresident socialista. Dilluns el Tribunal Suprem veneçolà va prohibir-li ser assessor tècnic extern de la defensa de López i Ledezma al·legant que el seu títol d’advocat no està certificat al país.

Decisió acatada

“Crec que la meva presència és un dret de la defensa, i no em quedarà cap altra opció que fer esforços en àmbits internacionals que obliguin jurisdiccionalment Veneçuela”, va dir González, que ha decidit acatar la decisió. De fet, lluny de desafiar i confrontar les decisions del chavisme, l’exmandatari espanyol s’ha mostrat molt caut en la seva visita a Caracas i només ha tingut reunions amb dirigents opositors prèviament autoritzades pel govern, a més d’una agenda misteriosa de cara a la premsa.

Ha visitat l’alcalde major de Caracas, Antonio Ledezma, que compleix una pena de presó domiciliària; ha entregat personalment el premi Ortega y Gasset de periodisme al veterà Teodoro Petkoff -que té prohibit sortir del país per un procés del president del Parlament, Diosdado Cabello, en contra de 22 directors de diaris-, i també s’ha reunit amb la direcció de l’aliança opositora. Ahir, després que li notifiquessin que no podria visitar Leopoldo López a la presó, va decidir anar-se’n.

“L’expresident espanyol no vol una confrontació amb el govern veneçolà, no vol infringir la llei”, va assegurar ahir Juan Carlos Gutiérrez, advocat de Leopoldo López, que no va descartar que Felipe González torni a Veneçuela “en el moment en què les autoritats veneçolanes li permetin assistir als judicis o visitar als presos”.

Vaga de fam per les eleccions

López, empresonat des de fa més d’un any sota l’acusació d’haver instigat a la violència durant les protestes del 2014, és probablement el pres polític més emblemàtic de l’actual govern chavista. Conscient del seu pes, fa 18 dies el jove polític radical va iniciar una vaga de fam juntament amb Daniel Ceballos, l’alcalde de l’epicentre de les manifestacions de l’any passat, San Cristóbal (a l’oest del país).

Tenen diverses peticions, però se centren principalment en una: que el govern convoqui les eleccions parlamentàries previstes per a finals d’any, de les quals per ara no hi ha cap novetat. La majoria de les enquestes donen a l’oposició un avantatge d’un 20% en aquestes transcendentals eleccions, que el difunt Hugo Chávez va guanyar per un estret marge de vots (però no d’escons) el setembre del 2010.

Amb una popularitat sota mínims, el govern de Maduro podria cedir la majoria parlamentària a l’oposició i deixar a les seves mans el nomenament de nous poders públics, ara obedients al chavisme. Tot i això, l’oposició té el repte d’anar unida a aquests comicis després de mesos d’evidents desavinences entre l’ala més radical de López i l’exdiputada María Corina Machado -que busca la renúncia de Maduro- i un corrent més moderat liderat per l’excandidat presidencial Henrique Capriles.

“A Veneçuela, plogui, troni o llampegui el 2015 hi haurà eleccions a l’Assemblea Nacional i tindrem una gran victòria de la pàtria”, ha assegurat Maduro. De moment ja ha guanyat una primera batalla contra Felipe González i, de retruc, contra els presos polítics.