Els clergues de l’Iran s’oposen a l’acord nuclear amb Occident

TeheranLluny dels flaixos de les càmeres i del brogit dels micròfons que hi ha a la reunió de Viena -on els cinc països membres del Consell de Seguretat més Alemanya intenten arribar a un compromís sobre el programa nuclear amb l’Iran-, sembla que un altre drama polític imprevist podria posar bastons a les rodes a l’esperat acord amb què el país dels aiatol·làs renunciaria a la seva carrera nuclear.

L’equip negociador s’havia fixat, en principi, fins dilluns per consensuar un document, però ahir es respirava pessimisme i es parlava d’estendre les converses. “Volem arribar a un acord però no a qualsevol preu. Ha de ser un acord que funcioni, que assoleixi l’objectiu de garantir que [l’Iran] no agafarà el camí cap a la bomba [atòmica] ni el podrà agafar”, va afirmar el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, que avui s’afegeix a les converses. És a dir, dificultats a la taula de diàleg i a milers de quilòmetres, a Teheran.

Crítiques a la moderació

La línia dura del règim iranià, molt forta però alhora desconeguda a Occident, ha organitzat diverses reunions que critiquen les negociacions. La clau de les seves “preocupacions” és que al darrere s’hi amagui un tracte. “Germans, estem en perill”, va dir Ali Hassanzadeh, un dels organitzadors d’una trobada que va convocar una selecta audiència de legisladors conservadors, activistes i centenars dels seus partidaris més fidels. Com a part de la conferència es va projectar un vídeo amb el retrat del moderat president, Hassan Rouhani, i membres de la delegació de negociadors que ha enviat a Viena, acusats per aquesta ala dura d’ingenus i de deixar-se estafar pels Estats Units. “Serà inacceptable un mal negoci”, va advertir Hassanzadeh.

Sota el sistema iranià, la decisió final sobre si s’ha d’acceptar o rebutjar un acord nuclear recau en el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei. I si la història és una guia precisa, el debat real sobre l’acord, si pot arribar, no es començarà a desenvolupar fins que no hi hagi la signatura. Les veus dels membres de la línia dura del règim de Teheran, que conformen els clergues, els comandants de la Guàrdia Republicana i el nucli dur del líder suprem, es posicionaran en contra d’aquest acord, i podrien acabar convencent l’aiatol·là Khamenei perquè no el ratifiqui. “Què són aquests pactes nuclears sobre els quals ningú té informació?”, va preguntar a Rouhani un clergue, criticant que s’hagi tornat a “l’època de la monarquia, amb ofertes secretes sense la participació de la gent”. Resumint aquests posicionaments, un jove va aixecar una pancarta que proclamava: “Cap compromís. Cap submissió. Només la lluita contra els Estats Units”.

Contra els nord-americans

La facilitat i la confiança amb la qual els representants de la línia dura organitzen aquestes reunions, on els visitants trepitgen banderes dels Estats Units i, últimament, criden lemes com “Mort a Obama”, és un senyal de la seva profunda permanència en el poder iranià. Per contra, el ministeri de l’Interior, controlat pel govern, no ha permès mítings o reunions públiques per denunciar les negociacions.

Però no tot està perdut. A l’Iran hi ha una altra línia de desenvolupament del pensament que és molt més esperançadora, i reflecteix els desitjos de molts ciutadans de les àrees urbanes, compartits pels membres de l’ establishment. En aquest sentit, hi ha motius per creure que aquest sector de figures poderoses empenyen perquè hi hagi acord a Viena, que suposi l’inici d’un canvi fonamental en la ideologia de l’Iran. Un canvi enfocat no tan sols a normalitzar les relacions amb la comunitat internacional i a viure sense les sancions, sinó també a donar una capa nova de pintura a la marca de Revolució Islàmica que fa 35 anys va acabar amb el règim autoritari del xa i va imposar el dels aiatol·làs.

La comunitat internacional tem que sota el paraigua d’un programa civil l’Iran pretengui crear un arsenal nuclear, cosa que Teheran sempre ha negat, tot i que el 2002 es va saber que havia desenvolupat àmplies activitats atòmiques en la clandestinitat.