21/05/2015

Els còmplices d’Orbán

2 min

Hongria és una “democràcia dirigida”, segons la va qualificar, fa temps, el Consell d’Europa. Un “estat intolerant”, denunciava aquesta setmana un diplomàtic nord-americà en la reunió del Comitè d’Afers Exteriors del Congrés dels Estats Units. El model d’estat del primer ministre Viktor Orbán es fonamenta en el control polític dels mitjans de comunicació, la limitació de la independència judicial i del Banc Central, la reforma de la Constitució i de la llei electoral a mida dels interessos del partit governamental, Fidesz, i un discurs populista, de desafiament constant a la Unió Europea. I aquest model no ha fet més que enfortir-se i guanyar adeptes a la UE davant la complicitat silenciosa dels caps d’estat i de govern dels Vint-i-vuit. Les crítiques esporàdiques des de Berlín o des de Brussel·les contra les contínues violacions d’Orbán dels cada cop més maltractats valors europeus mai s’han materialitzat en res.

Ara fa un any, després de l’aclaparadora victòria electoral que oferia al primer ministre hongarès una segona legislatura encara més plàcida que la primera, l’extrema dreta polonesa ho va celebrar al carrer amb el crit premonitori “Avui a Budapest, demà a Varsòvia”. La primera volta de les eleccions presidencials celebrades el 10 de maig a Polònia va registrar un augment espectacular del suport als ultranacionalistes del partit Llei i Justícia -el moviment que en el seu dia van liderar els bessons Kaczynski.

Una “democràcia intolerant” -sobre la qual teoritzen els experts des de fa un temps- governa Hongria, i la Unió Europea prefereix no haver-s’hi de pronunciar. La demostració més clara s’ha viscut aquesta setmana a l’Eurocambra. El Parlament Europeu volia discutir les últimes propostes d’Orbán, que ha anunciat un possible referèndum per reintroduir la pena mort i vol consultar els hongaresos amb un qüestionari sobre la immigració que vincula directament l’arribada d’immigrants amb amenaces per a la seguretat i els salaris.

Orbán va anar dimarts a Estrasburg per defensar-se davant d’un Parlament que l’acusa de derives antidemocràtiques i d’una Comissió que ja ha anunciat que pensa “presentar batalla”. Desafiant i segur com sempre, el primer ministre hongarès va comptar, a més, amb alguns aliats. Des del Partit Popular, l’espanyol Esteban González Pons, per exemple, es lamentava que “s’estigmatitzés un estat membre per raons polítiques”.

“El Consell no ha discutit la situació a Hongria ni té cap posició comuna sobre aquest tema”, deia la carta que la secretària d’Afers Europeus del govern de Letònia, que ocupa la presidència de torn de la UE, va enviar al president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Una pobra excusa per anunciar-li que el Consell -la institució que representa els caps d’estat i de govern de la UE- no pensava assistir al debat perquè no tenen res a dir sobre què fa el seu col·lega hongarès. I així és com Orbán ha anat retallant els drets i les llibertats, com ha anat guanyant-se en algunes capitals europees el sobrenom de Putin dels Balcans. Ningú vol -en paraules de González Pons- estigmatitzar el veí, per evitar que algun dia l’estigmatitzin a ell. Així és com Orbán és avui encara més fort i la UE una mica més dèbil, incapaç de defensar a casa els valors que suposadament voldria exportar als seus veïns.

stats