Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Sí, podem (comprar-nos un president)

Fortunes"Hi ha tant d'interès per parar Obama que no cal que els sopars per recaptar diners gastin gaire en artistes ni xefs d'anomenada", ha declarat al 'New York Times' un membre de l'equip de finances de Mitt Romney. A cap dels dos equips no els faltaran fons per colgar els americans amb la campanya electoral més cara de la història. Un escandalós contrast amb la realitat

Impossible sortir de casa. L'aire és una massa saturada que no es deixa respirar. El sol crema. No sé si sóc al Death Valley o a Washington, que està a punt de repetir la màxima del 1918 i el 1930: 106 ºF, 41,1 ºC. No baixa el termòmetre, ni la barra de Pepco, la companyia subministradora d'electricitat a la capital, que ha tingut clients sense llum una setmana per una tempesta sobtada. A un dels que li ha tocat el rebre ha estat a Xavier Vilà, corresponsal de Catalunya Ràdio, que ahir va ser entrevistat pel Washington Post en qualitat "d'això és una vergonya".

L'atur tampoc no baixa gaire. Al juny es van crear 80.000 llocs de treball, en un país de 12.700.000 aturats. Escriu James Surowiecki a The New Yorker que el problema no rau en la diferència entre les necessitats de l'empresa i les capacitats del treballador (com sempre se'ns ha fet creure), sinó en el fet que les empreses, colgades de currículums, saben que poden esperar a trobar la persona que ja ha fet exactament aquella feina abans i que podrà treballar al cent per cent des del primer dia, sense haver d'invertir ni una hora ni un dòlar en la seva formació, com feien anys enrere. La consultora Accenture va presentar una enquesta el 2011, segons la qual només el 21% dels treballadors entrevistats havien rebut alguna mena de formació a l'empresa els últims 5 anys. "En un economia dèbil, a les empreses els interessa més abaixar costos que tot el que puguin guanyar amb algun nou producte o servei".

Ja fa tres mesos que les xifres de creació d'ocupació són més dolentes del que s'esperava, i això és una mala notícia per a Amèrica i per a Obama, que divendres, amb la dada de l'atur calenta, va insistir que els americans no estan sortint només de la pitjor crisi des del Crac del 29, sinó d'una dècada de desregulació, dues guerres pagades amb targeta de crèdit i massives exempcions fiscals a rics i grans empreses, algunes de les quals van tancar fàbriques i les van instal·lar a l'Àsia o a Mèxic, aconsellades per gent com... Mitt Romney.

Si les eleccions es jugaran en el camp de l'economia i en l'àrea de la creació de llocs de treball, el professor de dret constitucional Barack Obama no es deixarà donar lliçons per l'empresari Mitt Romney, i abans-d'ahir va començar a criminalitzar l'externalització, i a presentar Romney com algú que ha fet la seva fortuna enviant americans a l'atur i posant part dels seus beneficis en paradisos fiscals. La pàgina web d'Obama&Biden inclou un mapa del món detallant la petjada dels diners que Romney ha mogut en benefici propi o de les empreses que assessorava. Mentrestant, Obama presumeix d'haver salvat General Motors i Chrysler amb una nacionalització que Romney va criticar.

Romney, però, té motius per somriure. Milions de motius. Al juny, la seva campanya i la del Comitè Nacional Republicà van recaptar més de 100 milions de dòlars. I és que menys de 24 hores després que el Tribunal Suprem avalés la constitucionalitat de la reforma sanitària d'Obama, Romney va rebre més de 4,6 milions de dòlars procedents de 47.000 donants. I el superpack Restore Our Future, que li dóna suport, ja ha recaptat 61 milions de dòlars. Els Comitès d'Acció Política són la gran novetat d'aquestes presidencials: grups que poden recaptar i gastar una quantitat il·limitada a la campanya, mentre no es coordinin amb un candidat concret.

Adelson, gran donant

És a grups com aquest que Sheldon Adelson i la seva dona, la Dra. Miriam Adelson, han donat, cadascun, 10 milions de dòlars. La sensació de petitesa del votant amb la seva papereta a la mà creix, mentre cada dia la televisió s'omple d'anuncis negatius de l'un i l'altre candidat, en una cursa indecent d'interessos corporatius que aspiren a posar el president que els convé. O potser són al·lucinacions fruit de la calor.