Publicitat
Publicitat

CAS VATILEAKS

La cúria romana intenta donar una imatge de fortalesa mentre surten a la llum nous draps bruts

Un nou 'corb' assenyala la cúpula del Vaticà

En un lloc secret, les autoritats vaticanes estan enfeinades interrogant Paolo Gabriele, majordom del Papa, i altres persones per l'escàndol de les filtracions que sembla haver convertit el Vaticà en un niu de vespes, de punyalades per l'esquena i tafaneries. Vatileaks sembla destinada a convertir-se en una de les crisis més destructives del papat de Benet XVI i les noves filtracions difoses aquest cap de setmana assenyalen que el més probable és que Gabriele sigui tan sols un boc expiatori en tot l'entramat.

En els nous documents, tres cartes, el corb -com es coneix ja la persona o persones que estan filtrant documents- qualificava justament de "boc expiatori" el majordom del Papa en una carta escrita per ordinador i difosa pel diari La Repubblica . El corb apuntava al secretari del papa, Georg Gaenswein, i de nou al cardenal Tarcisio Bertone, l'home de confiança de Ratzinger i el segon de la cúria romana. "Cal buscar la veritat en el poder central, és a dir, en l'arxiu privat de monsenyor Georg Gaenswein, del qual surten contínuament documents reservats a favor del cardenal Bertone", assenyalava.

El Vaticà ha respost al nou atac amb un missatge de fortalesa. "El Papa no s'espanta per la situació creada per la filtració", va dir diumenge el portaveu vaticà, Federico Lombardi. "Queda clar que qui hagi rebut aquesta quantitat de documents està engegant la seva estratègia per aconseguir els seus objectius", va afegir. Però la gran pregunta, ara per ara, és quins són aquests objectius.

"Això no és el Watergate. És un petit episodi dels jocs de poder en què el dret eclesiàstic vol posar el papat de Ratzinger en crisi", va dir Alberto Melloni, director del Centre Joan XXIII de Bolonya, un institut de recerca catòlic liberal.

Per sobret de tot, Vatileaks ha revelat una vegada més com el Vaticà no és només una força global amb mil milions de fidels a tot el món, sinó també una institució profundament italiana, en què les connexions i la lleialtat sovint compten més que els mèrits, i les jugades maquiavèl·liques són la regla més que l'excepció.

Les línies del front de batalla són complexes, però, segons Melloni, els cardenals que volen minar Bertone i, per extensió, el Papa provenen de les branques més tradicionalistes de l'Església. D'altres atribueixen la lluita interna, més que a un xoc ideològic, a la pugna per la influència i els diners -en què poderosos grups com l'Opus Dei i Comunió i Alliberament poden jugar un paper.

Bertone, en el punt de mira

Els crítics dins i fora de l'Església diuen que Bertone, de 77 anys, ha estat un executiu dèbil per a un Papa teòleg amb poc interès per governar, cosa que corroboren alguns dels documents filtrats. En un, el cardenal Carlo Maria Viganò, abans segon de l'organització que administra la Ciutat del Vaticà, es va queixar de la corrupció i l'amiguisme en l'adjudicació dels contractes de construcció i va al·legar que Bertone havia estat influenciat per estrangers als cercles polítics italians.

Altres documents són una finestra als enfrontaments de poder sobre els problemes del Banc del Vaticà per complir les normes internacionals de transparència, com les dificultats per accedir a comptes sospitosos de blanqueig de diners.